Sóc un romàntic desesperat Tu ets una terrible coqueta Distant i impertorbable, sempre et sorprèn que algú prengui mal Visc al planeta blau que vaig veure als teus ulls però ara no m’hi puc quedar si sé que és fet de belles mentides
Però la meva melodia sentimental com una cançó de bressol fa temps perduda ressonarà a les teves orelles al llarg dels anys i durà una llàgrima als teus ulls Adéu
L’amor pot matar-te, oi que sí? Almenys a mi em pot matar Cada gota de pluja és una copa de xampany És dolça i de franc Quan bec no sento pànic Quan bec no moro Quan estic fora de mi Tot és només una cançó Només belles mentides
Però la meva melodia sentimental com una cançó de bressol fa temps perduda ressonarà a les teves orelles al llarg dels anys i durà una llàgrima als teus ulls Adéu
Una nova cançó que torna a parlar d’una altra cançó (no és el cas, però Aaron Copland escrigué el 1926 la peça de piano “Sentimental Melody” i Heitor Villa-Lobos també en té una). Ja des del títol s’anuncia l’excés de sacarina i de tòpics diversos mal digerits. L’autor aconsegueix sovint aquest complicat equilibri entre la paròdia i el clàssic commovedor. “Sentimental” és un adjectiu força desprestigiat.
Però ara, entre els modernets, torna l'apologia del sentiment, perquè s'han adonat que no el podien eradicar de la seva entranya i, negant-lo, vivien en fals. Amb cançoneta o sense.
no apta per a diabètics...
ResponEliminaGalde, jo crec que no els faria mal.
ResponEliminaLa trobo maca, és sentimental però no embafa...
ResponEliminaA mi almenys no m'embafa, encara que sóc part interessada.
EliminaPerò ara, entre els modernets, torna l'apologia del sentiment, perquè s'han adonat que no el podien eradicar de la seva entranya i, negant-lo, vivien en fals. Amb cançoneta o sense.
ResponEliminaBé, Olga, doncs tornarem a acceptar el sentiment sense fer-ne burla.
ResponElimina