No havia vist res de Tomas Vinterberg des de la seva llunyana (i magnífica) “Celebració”; però, si m’he de guiar pel seu últim film “Jagten” (“La caça”), no ha perdut ni un àpex del seu poder narratiu.
D’entrada el material no és gaire original: l'enèsima visita als casos d’abús sexual als infants. Aquí no hi ha cap mena d’ambigüitat: el mansoi mestre de parvulari és clarament innocent i el que la cinta denuncia és la propensió del pensament neo-purità a trobar exemples de pederàstia pertot arreu i a forçar en conseqüència les pesquises en la direcció desitjada, encara que sigui en contra de la veritat. El linxament executat per la petita comunitat semirural resulta terrorífic i esdevé difícil de suportar, gràcies a un guió de ferro que sap mirar amb microscopi l‘extensa xarxa de lleialtats. Mads Mikkelsen, que sol interpretar personatges freds o directament malvats, compon perfectament i a contrapèl un tipus feble i assetjat.
Tant en Mikkelsen com el guió van ser nominats a la festa del cinema europeu i el guió obtingué el premi corresponent a l’any 2012. El mes d’abril no es caracteritza per la rellevància de les pel·lícules exhibides i, segons llegia ahir, amb l’arribada del bon temps la recaptació als cinemes espanyols va ser desastrosa el darrer cap de setmana. Potser no és aquesta una cinta que tingui gaire atractiu comercial, però no es mereix que un dissabte a mitja tarda només atregui una dotzena d’espectadors a la sala gran del Verdi. Pel meu gust aquesta “La caça” (res a veure amb l’obra mestra de Saura) és el contendent més convincent a “la pel·lícula de la cartellera que cal veure”.
Ostres, aquest dilluns també me l'han recomanat... serà qüestió de fiar-me de vosaltres per qualitat del film i temàtica.
ResponEliminaA aquestes altures les meves prescripcions haurien de ser ordres ;p
EliminaMés com una invisible emanació tòxica que com una evident marea negra, estem envoltats d'aquest puritanisme. Amb un agreujant: la publicitat de les companyies telefòniques sempre parla d'amics, mai de la seva capacitat d'estendre la perfídia.
ResponEliminaBé, la comunicació és una arma de doble fil.
EliminaPobre Mikkelsen, deu ser un bon jan però té una cara ideal per a la perversitat.
ResponEliminaPer això és tan meritori el paper que fa aquí.
ResponEliminaCelebració era brutal. Crec que la veuré, sí, és un tema molt delicat, no em va acabar de fer el pes "El principi d'Arquímedes", tot i ser una bona obra, trobo que juga deliberadament amb l'ambigüitat, no ho sé, crec que un pederasta no acostuma a exhibir-se en públic, precisament.
ResponEliminaDoncs a mi "El principi d'Arquimedes" em resultava atractiva. Aquí, ja ho dic, no hi ha cap ambigüitat, el que pretén mostrar són les ganes que té la nostra societat per dedicar-se a la caça del pederasta.
EliminaSi la vas a veure, comentem.
Elimina