dilluns, 29 d’abril del 2013

(26) Quan el meu xicot passa pel carrer

Els pianos de cua xoquen entre si
quan el meu xicot passa pel carrer
Apareixen nous fenòmens meteorològics
quan el meu xicot passa pel carrer
Tothom canta al·leluia
quan el meu xicot passa pel carrer
És com si la vida et travessés dansant
des del somriure fins als peus

Admirable!
És una nova forma de vida
Resplendents ulls blaus
I ell serà la meva esposa

El món balla el hula-hula
quan el meu xicot passa pel carrer
Tothom pensa que és Petula
quan el meu xicot passa pel carrer
tan gran i al mateix temps tan menut
Les papallones es tornen persones
quan el meu xicot passa pel carrer
L’haurien de declarar il·legal
Fa que la vida sigui massa completa

Oh, ombres d’ecos de records
Oh, coses que em du que ha trobat a la mar
Oh, ombres d’ecos de records de cançons
Oh, com podria ell saber que la cosa no durarà?

Els pianos de cua xoquen entre si
quan el meu xicot passa pel carrer
Apareixen nous fenòmens meteorològics
quan el meu xicot passa pel carrer
Tothom canta al·leluia
quan el meu xicot passa pel carrer
És com si la vida et travessés dansant
des del somriure fins als peus

El principi del segon disc, amb les rareses de “Roses” i “L’amor és com el jazz”, amenaçaven amb alienar l’oient menys motivat. Per fortuna, aquest número amb reminiscències de The Jesus and Mary Chain, però deliciosament optimista tanmateix, recupera el muscle pop del primer disc.

Cantat per Merritt, el tema és inequívocament gai. “I ell serà la meva esposa” es refereix òbviament al matrimoni igualitari, una qüestió que l’any 1999 encara quedava lluny dels Estats Units. En quant a Petula, no és altra que la cantant pop britànica Petula Clark tan estimada pel pianista Glenn Gould gràcies al seu tema “Downtown”.

No seré tan fifi de citar aquí la versió trencadora dels B’52’s. Millor recordar aquells versos immortals de la meva infantesa: “Vuelvo a la playa donde te conocí, y el mar me canta así: Chao, chao!"


4 comentaris:

  1. Jo trobo que és una lletra la mar de divertida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, si no ho he dit, ja ho dic ara: aquest és un dels grans moments del (triple) disc.

      Elimina
  2. Sí, Francesc, de les sessions de 'The Freewheelin'.

    ResponElimina