dilluns, 8 d’abril de 2013

Riscos de la nostàlgia: insolació boreal

En el seu moment no vaig veure ni un sol episodi sencer de “Doctor en Alaska” (o “Northern Exposure”, com es deia a la versió original). La sèrie la passaven a “La 2” a principis dels anys 90, no sé si el divendres o el dissabte a la nit, just en el moment que sortia de casa, ben clenxinat i disposat a fer mal. Per això sempre l’he associat amb una visió alternativa i golfa de la vida. Malgrat aquesta freqüentació tan limitada, no m’ha costat gens recuperar personatges de fa vint anys en la revisitació que acabem de fer de gairebé els 110 episodis de les seves sis temporades.

La premissa era senzilla, la típica del “peix fora de l’aigua”: les aventures del molt urbanita doctor Fleischman, destinat per necessitats del guió a atendre una parròquia decididament excèntrica a Cicely, un remot poblet d’Alaska. El plantejament resultava molt atractiu d’entrada; el neuròtic doctor jueu que interpretava tan bé Rob Morrow (sota l’advocació tutelar de Woody Allen) constituïa el contrapunt ideal a la tan particular galeria de personatges secundaris. La tensió sexual no resolta amb l’abrupta (i deliciosa) Janine Turner impulsà l’interès de les primeres temporades. Però gran part de la resta d’actors/personatges aviat esdevingueren també imprescindibles.

En una enquesta improvisada, feta a peu de carrer, si he d’escollir algun paper favorit, deixeu-me mencionar l’estòlida Elaine Miles (nativa americana que feia d’infermera de Fleischman) o a la difunta Peg Phillips, que com a Ruth-Anne liderava el queviures-cum-biblioteca local.

L’alter ego dels guionistes era per descomptat l’ingenu Ed Chigliak, un cinèfil innocent que estudiava per a xaman mentre es cartejava amb Martin Scorsese. De fet, cap dels personatges principals desmereixia, i en el cas de l’ex-convicte esdevingut locutor de ràdio interpretat per John Corbett s’hi afegia un indubtable punt d’interès visual.

Desafortunadament, el que s'intuïa original i ple de gràcia en una mirada superficial de l’any 1991, no resisteix una repassada a consciència en l’actualitat. Serà que la confiança acaba fent fàstic i que ningú no pot continuar sent encantador enmig de les seves rareses després de 110 episodis. Serà que, un cop consumat l’estira i arronsa entre Fleischman i Maggie, la seva relació havia desenvolupat un electroencefalograma pla sense cap interès. Serà que algunes tendències “new age” de la sèrie, avui dia resulten tan insuportables com les parrafades radiofòniques de “Chris Stevens”.

Amb visió retrospectiva, el panorama és més aviat trist. Als seus 50 anys, la bufona Janine Turner és una “operada” més a la ciutat de Los Angeles. Rob Morrow, que tant prometia, va protagonitzar el “Quiz Show” de Robert Redford i, després d’una temporada al gimnàs, va guanyar-se les garrofes al serial matemàtic “Numbers” (que algun dia hauré de rescatar per pura deformació professional). En quant a John Corbett, continua fent tronar i ploure, encara que sigui a la inanitat de “Sexe a Nova York”.

Per acabar-ho d’adobar, ara sabem que el programa en realitat va ser filmat a l’estat de Washington i que l’ant dels títols de crèdit (que es deia Mort) pertanyia al ramat domèstic de la Washington State University. Ja us ho dic, els records ens traeixen contínuament.

12 comentaris:

  1. Jo era dels que militava i em quedava a veure la sèrie quan tu sorties a fer mal. I tinc una gran part dels 110 capítols gravats caòticament cintes de VHS.
    Fa uns anys, quan es va reeditar en DVD, vaig proposar-me anar-la comprant i jubilar les cintes magnètiques. Un visionat de la primera temporada va servir per comprovar que és una sèrie que ha envellit molt i molt malament (o potser som nosaltres, els que hem envellit, això mai se sap).
    Total, que vaig decidir que la millor manera de conservar la sèrie és en el VHS original, i que vagin envellint de bracet. Així, si en el futur la torno a recuperar, serà un exercici de doble nostàlgia: la sèrie i la tecnologia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyor Ventura, mal per mal, envellir en VHS li escau molt més.

      Elimina
  2. Tot i que la darrera temporada -si el record no em traeix- era terrible, amb aquell final que no s'acabava mai, una ranera de la mort insuportable, que déu t'hagi perdonat, Chase, i malgrat que quan torno a mirar, de tant en tant, algun episodi trobo la imatge, ai, no sé com dir-ho...com descolorida, com massa vuitantera...la qüestió és que sóc de Doctor en Alaska, memòria traïdora inclosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria, Matilde, que la cosa es va començar a torçar abans. Allà per la quarta temporada.

      Elimina
    2. Ara estic En teràpia -cagonel Freud que me menea-,i ben enamorada del psicoanalista.

      Elimina
    3. "En terapia" és una possible candidata futura.

      Elimina
  3. Déu va lliurar-me del tot el mal que només ell sap arribares fer.
    Amb un episodi ja vaig detectar la falsedat: si resultava evident que allò no era Alaska potser aquell tampoc era doctor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara Alaska era bastant bona actriu...

      Elimina
  4. Soc massa jove per doctor en Alaska, en canvi a Numb3rs si que el vaig veure, però només durant les primeres tres o quatre temporades, després ja em va cansar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tres o quatre temporades és un bon déu-n'hi-do

      Elimina
  5. La veracitat era poc important per a mi aleshores (ara potser també, ves a saber!) i Cicely era el lloc perfecte on els davants i els darreres es mesclaven, perquè, en el fons, quan arribes a Cicely tothom menteix i es fabrica un nou jo. No l'he tornada a veure, no solc cometre aquests pecats més enllà de l'Escurçó negre, els Monty Pyton i les pel·lícules del Zang Yimou per la cosa estètica que em captiva, o sigui que Cicely seguirà en el meu cor tal i com la recordo, del tot distinta a com deu ser si la revisionés. La infermera era el meu personatge preferit, naturalment. Hi ha coses que, ja se sap, mejor no meneallo. Salut (i mai més ben dit) :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preserva-la en el record, Clídice, faràs bé.

      Elimina