dissabte, 26 d’octubre de 2013

Un món de metros: a peu

Molts dels millors mapes de metros, i el de Londres en concret, no respecten amb exactitud la geografia del territori que abasten; sinó que el seu objectiu principal és el de restituir la topologia de la xarxa, és a dir, les estacions que conformen cada línia, el seu ordre d’aparició i com es connecten unes línies amb les altres. Per afavorir la llegibilitat, les estacions es distribueixen uniformement sobre el plànol, tot oferint una visió molt distorsionada de les distàncies que les separen. Així pot passar que dues estacions molt properes en el mapa siguin molt distants a la realitat. I viceversa.

Aquest curiós i útil mapa intenta fer-nos evitar viatges superflus per la xarxa metropolitana londinenca, en indicar-nos mitjançant línies discontinues estacions aparentment distants que en realitat no queden a més de cinc-cents metres l’una de l’altra, una distància que es pot salvar a peu tranquil·lament. S’agraeix que encara quedin filantrops preocupats pel nostre mínim esforç.

2 comentaris:

  1. Molt britànic això de solucionar aquestes disfuncions. Per això els admiro tant!

    ResponElimina