diumenge, 10 de novembre del 2013

(49) Somnis de Busby Berkeley


T’hauria d’haver oblidat fa molt de temps
però ets a totes les cançons que conec
ploriquejar i consumir-se és un error
un cop i un altre, per descomptat,
però no, no et donaré el divorci
No t’he vist des de fa segles
però no és tan trist com sembla

Encara ballem en escenaris giratoris
en els meus somnis de Busby Berkeley
Les llàgrimes han tacat totes les pàgines
de les meves foto-novel·les
Encara ballem en els meus somnis de Busby Berkeley
escandalosament preciosos

I ara vols deixar-me per sempre
Refuso creure que ho faries
Oblides que no som fets de fusta
Bé, estimada, hauràs de treure el pitjor de tu
perquè m’hauràs de matar primer…

Penses que és perillós
tenir somnis de Busby Berkeley?
Busby Berkeley ja va ser invocat a “La manera com dius bona nit” (44). En tot cas, és una referència que beneficia les cançons, perquè tant aquella com aquesta són molt boniques. En aquest cas l’adequat vídeo no desmereix.


2 comentaris: