dimecres, 26 de febrer de 2014

Tristan (i no el de Wagner)

A la classificació mundial de les illes deixades de la mà de déu l’arxipèlag de Tristan da Cunha ocupa una posició especial, el de la terra habitada més remota, o sigui la més allunyada de qualsevol massa continental. Uns 2.774 quilòmetres de res el separen del cap de Bona Esperança, mentre que Rio de Janeiro queda a 3.340 quilòmetres. La seva illa principal, que intencionadament també s’anomena Tristan da Cunha, ocupa uns poc espaiosos 104 quilòmetres quadrats —un quadrat de deu quilòmetres de costat, per entendre’ns—, o sigui que cal deduir que els seus diumenges a la tarda són particularment melancòlics.

Per curioses raons geopolítiques aquesta colònia britànica forma una unitat territorial amb les distants illes de Santa Helena i Ascensió, encara que de la més septentrional a la més meridional s’hi poden comptar 3.642 quilòmetres d’oceà Atlàntic, amb totes les seves onades incidentals i el seu color blau celest que es pot consultar a les pàgines de qualsevol atles. Aquesta unió contra natura es gestà a principis del segle XIX, quan Napoleó patí el seu definitiu exili a Santa Helena i la corona britànica decidí desplaçar guarnicions preventives a les illes “veïnes”, per un si de cas de nostàlgics de l’Imperi.

L’illa havia estat descoberta l’any 1506 per l’explorador portuguès Tristão da Cunha, que va tenir temps de batejar-la, encara que no la va poder trepitjar per les pèssimes condicions de les onades. Els colonitzadors posteriors adaptaren el nom a la fonètica anglosaxona i començaren a habituar-se a una illa no gaire hospitalària. La major part del territori l’ocupa el volcà actiu dedicat a la reina Mary (2.062 metres d’altura), sovint cobert de neu durant els mesos de l’hivern (austral). A l’única àrea plana de l’illa es troba la seva capital (i única conurbació digna de ser destacada), que du el meravellós nom d’Edinburgh of the Seven Seas, o sigui Edimburg dels Set Mars, perquè vingui i ho vegi Sant Robert Louis Stevenson. Des que sé que Edwin Heron Dodgson, el germà petit de Lewis Carroll, hi va treballar com a missioner anglicà, no trobo el moment per comprar un passatge i traslladar-me amb armes i bagatges a un indret tan propici.

El clima és entre plasent i fresquet, segons m’informa la Wiki, i la població actual no sobrepassa els tres-cents habitants. Tots són cristians, repartits desigualment entre els anglicans i els catòlics. Hi ha 80 famílies a l’illa i només vuit cognoms: Glass, Green, Hagan, Lavarello, Patterson, Repetto, Rogers i Swain. No seré jo el primer que parli del brou genètic incestuós.

Pel costat més cultural i digne de respecte, han dit o escrit sobre l’illa autors com Edgar Allan Poe, Jules Verne, Primo Levi o Patrick O’Brian. Ignoro si ho feren amb coneixement de causa. Crec recordar que també un “blue meanie” parlava de Tristan da Cunha a “Yellow Submarine”, la pel·lícula d’animació psicodèlica que The Beatles es van deixar fer l’any 67.

Amb tot el que antecedeix, crec que la recomanació a viatjar a Tristan és indiscutible. O és que no us agradaria ser ara mateix allà on no hi hagués ni relació cultural ni cobertura per cap d'aquests mòbils-polls ressuscitats que ocupen els caps més buits del congrés de telefonia dels collons que envaeix la ciutat?

9 comentaris:

  1. M'he enganxat sense remei a llegir la història i característiques d'aquesta terra i en vull deixar constància. No perquè em molestin els del congrés, que amb prou feines n'he vist algun, però em crida l'atenció que al nostre mateix planeta existeixin llocs així, en els temps que vivim. Awesome.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, XeXu, tampoc ho acabo d'entendre i prefereixo els misàntrops que els badocs de l'iPhone.

      Elimina
  2. Jo això d'estar aïllat en una illa no és el meu fort.... i el tema mòbil tampoc. Malgrat tot m'agraden tant les històries de mòbils com les d'illes!

    Per cert, han anunciat una aplicació de mòbil que no va en cobertura sinó connexió via satèl·lit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec, Galde, que ja conec totes les aplicacions que necessitaré en aquesta vida.

      Elimina
  3. jo que em canso ràpid de la gent, en una illa de sempre els mateixos em tornaria boig, o faria una matança....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves amb compte, Pons, que quant més en matessis, més et cansaria la resta.

      Elimina
  4. Eixes miquetes de terra escampades enmig d'una immensitat blava tenen, per a mi, un magnetisme especial. Són, alhora, atraients i inquietants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ves-t'ho pensant, pitxiri, que a Tristan hi falta gent.

      Elimina
    2. Ja m'agradaria, però no sembla que siga possible:

      All land is communally owned. Livestock numbers are strictly controlled to conserve pasture and to prevent better-off families from accumulating wealth. Unless it votes for a change in its law, no outsiders are allowed to buy land or settle on Tristan;

      Elimina