dimarts, 8 d’abril de 2014

Illes Cocos


Sembla un joc de paraules, però no s’han de confondre ni amb les illes Coco ni amb l’illa Cocos. Les illes Cocos també es coneixen com a illes Keeling, perquè probablement van ser descobertes l’any 1609 per William Keeling. Es troben a l’Índic, a 1.110 quilòmetres de Java i 2.100 quilòmetres d’Austràlia. L’arxipèlag està format per una illa solitària al nord i un atoló fragmentari al sud que consta de 24 illots individuals. Malgrat els seus escassos 13,1 quilòmetres quadrats de superfície, unes sis-centes persones s’enquibeixen a les dues úniques illes habitades: al voltant de 100 europeus a West Island i uns 500 malais a Home Island.

L’episodi més divertit de la història de les Cocos comença l’any 1814, quan el comerciant escocès John Clunies-Ross (en camí cap a l’Índia) s’hi va aturar un moment per plantar la “Union Jack” i prometre que aviat tornaria amb la família per inaugurar un concepte que en el futur es diria “segona residència”. Durant la seva absència, un altre britànic excèntric, el milionari Alexander Hare que també havia posat l’ull a les illes, va contractar un capità —casualment el germà de Clunies-Ross— perquè el dugués allí.  Hi va desembarcar en companyia de quaranta dones malaies que havien de constituir el seu harem particular, destinat a fer-lo oblidar “la vida mansoia que permet la prosaica civilització”.

Dos anys més tard, i tal com havia promès, Clunies-Ross va reaparèixer a les illes amb la dona, els nens i la sogra (només hi va faltar la nevera portàtil que encara no havia estat inventada) i se les va trobar fetes un autèntic bordell. Entre que Hare segurament no estava a l’altura de satisfer tot aquell contingent femení i que els vuit mariners que acompanyaven Clunies-Ross venien amb gana acumulada pròpia de micos priàpics, es produïren nombroses desercions en direcció a l’equip visitant. Alexander Hare va fugir de l'arxipèlag (hauria de dir “amb la cua entre cames”?) i morí poc després al sud de Sumatra.

El primer dia d’abril de 1836 arribava a les illes el HMS Beagle, amb el jove naturalista Charles Darwin a bord. La contemplació del callat però incansable treball que va fent el corall per crear una de les construccions orgàniques més memorables de la Natura, va exaltar-lo fins a fer-lo menystenir productes de l’enginy humà com ara la Gran Piràmide de Gizeh. D’aquí li vingué la inspiració per escriure “L’estructura i distribució dels esculls de corall” (improbable èxit del proper Sant Jordi).

Les illes foren annexionades a l’Imperi Britànic l’any 1857. La Reina Victòria les cedí a perpetuïtat als Clunies-Rose el 1886. L’any 1978 Austràlia va comprar les illes als descendents de la família. Per la seva posició geoestratègica en un lloc relativament cèntric i proper als mars del sud de la Xina, no seria estrany que s’hi acabés instal·lant una base pels “drones” ambivalents del senyor Obama.

6 comentaris:

  1. Caram, qui hauria de dir que l'any que vaig néixer encara es venien illes a altres països, així per les bones. I suposo que per un preu mòdic.

    ResponElimina
  2. 40 dones son masses dones per no repartir-les, era previsible...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests rics no tenen aturall. Sort que la natura és sàvia.

      Elimina
  3. islas para comprar quedan,... ¿no fue Skorpios, en las aguas del mar Jónico, adquirida hace poco por un ruso rico-riquísimo como regalo de cumpleaños para su hija?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Pilar, era propiedad de la família Onassis. Diría que hasta países se pueden comprar.

      Elimina