dissabte, 19 d’abril de 2014

VD: censura

El primer i epònim long-play de Vainica Doble, enregistrat l’any 1971, contenia diverses regurgitacions de les seves codes televisives fetes per encàrrec i nepotisme i lluïa també la primera de les meravelloses portades que els dissenyaria al llarg dels anys el seu amic Iván Zulueta. Malgrat que es tractava d’un tema que ja havia aparegut a un dels programes de la sèrie “Fábulas”, la censura interposà alguna objecció a la cançó anomenada “Quien le pone el cascabel al gato”. La lletra no podria ser més simple, innòcua i fidel a l’argument de la coneguda faula; però tota precaució era poca sota la paranoia franquista, sempre disposada a pescar una al·lusió per molt agafada pels pèls que fos. Sortosament la identificació del dictador amb el gat de la cançó fou finalment ignorada i el disc es publicà íntegre. Batalletes que avui poden sonar increïbles per a qui no hagi viscut en aquells anys plens de ronya.
Ea, ea, ea...
Niño no duermas más

niño despierta ya,

que hay que poner el cascabel al gato

que se lo pongas tú,
no se lo pongo yo

que se lo ponga Rita.

2 comentaris:

  1. Sort que el bateria li posa ganes si no la cançó es quedava en poca cosa.

    La portada m'encanta. I la lletra, vistos els teus comentaris, prenen més sentit que no pas sembla. Potser els censors no anaven tan equivocats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que més que una cançó era una musiqueta pensada per acompanyar els títols de crèdit finals del programa. Tampoc se li podia demanar més.

      Elimina