dimecres, 27 de gener de 2016

Amb l’excusa de Saunders


Prou sabeu que aquests inexistents debats sobre el procés de la traducció m’obsedeixen. I que, si llegeixo Saunders traduït per Yannick Garcia, un instint atàvic reclama que persegueixi els seus punts flacs. Per fer la comparació acurada, necessitaria comptar amb la versió original en anglès de «Secessiolàndia pel pedregar», que no està disponible ni a les nostres biblioteques públiques, ni a les llibreries més anglòfiles de la comarca. A falta de res millor, busco la traducció castellana, «Guerracivilandia en ruinas» (Mondadori, 2005) i acaro les dues.

No he buscat un exemplar qualsevol en castellà, sinó que he anat a la biblioteca Joan Maragall de Sant Gervasi de forma molt deliberada i fetitxista. Perquè allí s’hi allotja el fons de l’escriptora Isabel Núñez. Precisament fa unes setmanes «El Periódico de Catalunya» va publicar una notícia sobre el robatori de llibres pertanyents a aquest llegat i allotjats en aquesta mateixa biblioteca, un fet que ha obligat a guardar-los sota clau (tot i que poden ser manllevats sense més obstacle que el d’haver de demanar-los a les bibliotecàries).

Ignoro el motiu d’aquestes sostraccions llibresques, tot i que les trobo ben comprensibles. Les atractives germanes Núñez, immortalitzades per Mariscal i muses absolutes de la meva generació, constitueixen pura matèria de mitomania. La prematurament desapareguda Isabel, apart de com escriptora, destacà en la defensa de la pervivència d’un arbre del seu barri de Sant Gervasi, un ginjoler (o «azufaifo») que potser acabarà duent el seu nom si l’ajuntament decideix homenatjar-la. El seu elegant Ex Libris està il·lustrat amb la silueta d’aquest arbre i confessaré que m’ha estremit un xic poder acariciar la seva superfície setinada i verda, jo que intento evitar qualsevol fanatisme babau.

Bé, tornem a la qüestió inicial, que era la de confrontar «Secessiolàndia pel pedregar» en traducció de Yannick Garcia i «Guerracivilandia en ruinas» amb translació a càrrec de Javier Calvo. Tant Garcia com Calvo són traductors consumats i creadors amb obra pròpia, de manera que no els hauria d’espantar defensar la seva solvència. Recordem que el títol original és «CivilWarLand in Bad Decline», en referència a un decrèpit parc temàtic sobre la Guerra Civil americana. Crec que la primera part del títol la resol millor Garcia (deixant de banda que «Secessiolàndia pel pedregar» sembla un comentari molt adient sobre l’actualitat política catalana); i és que qualsevol referència a la guerra civil convida a pensar en la nostra, la de casa. En canvi, aquest «pel pedregar» tan col·loquial, traeix la neutralitat de «in Bad Decline» i destapa l’afectació populista del traductor que tanta mania em desvetlla.

Contra un malentès habitual, cal dir ben alt que George Saunders pot descriure contextos insòlits, però que el seu llenguatge i les seves formes són les ben planeres de la societat de consum americana de principis del segle XXI. Per tant, qui aspiri a una bona traducció de Saunders, intentarà ser entenedor de primer nivell i no buscarà perplexitat en el lector. De totes maneres, després de fer-hi unes voltes amb això de les traduccions, he decidit deixar-ho córrer, que ja estic criant fama de perepunyetes impertinent. Només us puc dir que, sempre que pugueu, escolliu la versió original, que és l’única que no enganya.

6 comentaris:

  1. sobre tot si saps anglès, yes, que yo com el Bito Manué, no ze inglé. El que m'interessa és la història de les germanes Nuñez, de les que no en sabia res fins que vaig llegir lo del robatori o sustracció de llibres.

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho dic, sempre que pogueu. Això ho dic pels que llegeixen García Márquez en català.

      Elimina
  2. Al Francesc: no te'n deus recordar però amb Isabel Núñez vam contactar des els blogs amb motiu del tema del ginjoler, ella també entrava als nostres, i jo he ressenyat llibres seus més d'una vegada llibres seus, també vaig escriure amb motiu de la seva prematura mort i crec que em vau posar comentaris. Tenia uns blogs literaris molt interessants i va descobrir i redescobrir escriptores importats de l'àmbit anglosaxó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Júlia, ja he rellegit l'apunt que li vas dedicar amb motiu de la seva mort.

      Elimina
  3. Qui sap, potser demanen un rescat pels llibres, i per demostrar que van en serio envien algun tros de pàgina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment no se n'han tingut notícies. De totes maneres el seu valor és purament sentimental.

      Elimina