dijous, 28 de gener de 2016

Vanitat i novel·les


Fins ara Edward St Aubyn havia fet tota la seva reputació amb llibres semi-autobiogràfics plens de drogues, aristòcrates i abusos sexuals. La seva última obra «Lost for Words» (2014) té un to molt més lleuger i relaxat, un canvi que no li ha anat pas malament, fins al punt de proporcionar-li el premi Bollinger Everyman Wodehouse. Acaba de ser traslladada al català («No tinc paraules» a Raig Verd, a càrrec de l’incansable Yannick Garcia) i al castellà («Sin palabras» a Literatura Random House, per Cruz Rodríguez Juiz).

Es tracta d’una sàtira sobre els premis literaris en ple segle XXI, encara que la paraula «sàtira» segurament sonarà massa sagnant pel tarannà reposadament britànic del llibre. El (fictici) Elysian Prize de literatura busca premiar la millor novel·la escrita per un autor de la Commonwealth i és al mateix temps una via perquè la companyia de productes agrícoles Elysian netegi una mica la seva consciència de les acusacions dels ecologistes. Podria ser perfectament una paròdia del (molt real) Man Booker Prize, del qual St Aubyn fou finalista l’any 2006.

De tota manera, el món literari anglès queda molt lluny de casa nostra, i difícilment ens reconeixerem en un jurat on conviuen ex-secretàries del Foreign Office, membres jubilats del parlament, catedràtiques d’Oxbridge, columnistes culturals i actors shakespearians. Tampoc ens reconeixerem en la important presència de les cases d’apostes. En l’únic que coincidim, tant Nord com Sud, és en la poca importància que té la literatura, o sigui l’art, en aquestes conteses novel·lesques amb remuneració inclosa.

El llibre conté fragments d’enginyoses paròdies de llibres que podrien ser contemporanis nostres: un thriller barat d’espies, una novel·la històrica protagonitzada per Shakespeare, un sub-Irvin Welsh escrit en argot escocès… Hi ha també eròtiques estratagemes de llit a múltiples bandes, un francès amb tendències deconstructores i una utilització una mica racista dels personatges que provenen del subcontinent indi. Tot plegat, lleuger, tou i inofensiu. Molt civilitzat, molt llegidor, però amb poca grapa. Amb un tema així m’imagino que es podia haver fet una novel·la molt més bèstia i memorable.

2 comentaris:

  1. No he llegit aquesta encara però la sèrie semi-biogràfica és impactant i està molt ben escrita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi estic molt d'acord, Salvador, i per això mateix aquesta decep una mica.

      Elimina