dissabte, 28 de novembre de 2020

A la recerca de l’inefable (1)

Una nova traducció de «The Hunting of the Snark» al català és un motiu immillorable per retornar a aquest poema èpic i absurd publicat el 1876 que és sens dubte l’obra més important de Lewis Carroll després de les dues novel·les sobre Alícia. Subtitulat «An Agony in 8 Fits», on els «fits» (atacs, síncopes) són les parts en les que es divideix la peça, el llibre descriu l’expedició que fan deu personatges a la recerca de l’elusiu Snark i les aventures passades o presents que els succeeixen a cadascun d’ells, fins que el Forner, tot creient haver descobert la seva presa, desapareix de sobte, «perquè el Snark era un Boojum, ja veus.»


La primera traducció catalana a la nostra disposició data de 1999 i la va publicar la lleidatana Pagès Editors (que encara la té en catàleg). La firma el valencià Amadeu Viana, qui ja ens havia regalat una bona versió d’«A través de l’espill» per a Quaderns Crema, i (sense posar en dubte la seva qualitat) cal reconèixer que es tracta d’una traducció ben particular. Només cal fixar-se en la coberta del llibre, on Amadeu Viana apareix com l’autor de «La caça del Merma», en igualtat de condicions tipogràfiques que Lewis Carroll i el seu «The Hunting of the Snark». En pàgines alternes el volum acara l’original amb la versió catalana, però el prefaci escrit per Viana no té res a veure amb el de Carroll. És aquí on explica perquè no considera el seu treball una traducció:

Tota obra és un pany. Has obert aquest pany no pas pensant que traduïes, perquè tenies present l’article 42 del Codi, «no se t’acudeixi traduir en versos de la teua llengua versos d’un poeta d’una altra», que va ser completat per tu mateix amb les següents paraules: «si construeixes una imitació pots fer versos en la teua llengua com els versos d’un poeta en una altra». De manera que es descartaven les objeccions i no calia donar cap més passa. Això no seria una traducció sinó una imitació. Amb això no fem pas anar el vaixell endarrera.

Dit això, que pot sonar un xic subversiu, a l’hora de la veritat, Viana no s’allunya gens ni de l’esperit ni de la lletra de Carroll. Si l’escriptor anglès fa estrofes amb rima ABAB (o alguna vegada amb rima interna entre la primera i la segona meitat del vers), el valencià crec que utilitza sempre la rima consonant ABAB. Els «fits» els anomena «crisis» i pel que fa a l’ús de la paraula «Merma» com a substitut del mot Snark ens diu al final del prefaci: «La gent preguntaran pel teu. D’on ve aquest Merma. Haurien d’anar a la plaça del Mercadal de Vic i seure-hi una estona, en un cafè. I aleshores continuar la conversa.» 


El Merma de Vic

L’edició està il·lustrada amb els dibuixos canònics de Henry Holiday, una combinació bastant inquietant d’esllanguiments prerafaelites i estirabots grotescos, que semblen prefigurar alguns gravats de Max Ernst. L’únic personatge que no apareix a cap il·lustració és Boots, mentre que al Snark només el veurem d’esquena a l’escena del somni del Banquer. En el text català, enlloc de repetir les il·lustracions de la part anglesa, figuren fotografies surrealistes de Carmela Llobet, on abunden les forquilles, les vies de tren i els caps de pollastre.

2 comentaris:

  1. Thanks, Allau! Actually, I'm not startled by any of your fascinating discoveries & research goodies, you seem to have an uncanny, bellman-like talent for unearthing these things.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uncanny, que és una altra manera de dir que pentino el gat.

      Elimina