dijous, 19 de novembre de 2020

La broma continua (1)

Ara ha fet vuit anys, durant la primera lectura de la novel·la «La broma infinita» de David Foster Wallace, ja vaig escriure un text que comentava les frases i expressions absurdes que m’havia trobat en la traducció castellana i la poca relació que tenien amb el seu correlat original. Aquest curs que acaba de començar, amb motiu d’un seminari que estic fent sobre aquesta novel·la i que em tindrà ocupat fins el mes de juny, he emprés la tasca molt més ambiciosa de confrontar no només les frases malsonants sinó la totalitat del text, amb el propòsit de trobar errors de traducció invisibles a primer cop d’ull. Per a sorpresa meva (o no tant) la quantitat d’inexactituds detectades ha estat enorme i citar-les totes seria un exercici veritablement tediós. No obstant, hi ha algunes que, per les seves característiques especials, pot fer una certa gràcia comentar aquí i fins i tot induir a un moment de conjectura o reflexió.


Començaré amb un exemple intrigant que té a veure amb l’adjectiu «complimentary», el significat del qual es refereix als bens i serveis que s’ofereixen de forma gratuïta, a la manera d’una atenció (compliment) envers el client, com per exemple els productes d’higiene que hi ha al bany dels hotels o les copes que s’ofereixen als vernissatges. A les primeres cinquanta pàgines de la novel·la aquest terme apareix tres vegades. Una d’elles no sé si està ben traduïda del tot, però com a mínim no l’espifien:


has a complimentary goodwill account (p.35)

tienen una cuenta de atención especial (p.45)


Una segona, tira per la via directa, per allò que s’anomena «els falsos amics», o sigui emprant un mot de sonoritat similar, encara que el sentit no es correspongui:


Hal held his complimentary gear bag (p.32)

Hal estaba preparando la bolsa de deporte complementaria (p.42)


A la tercera aparició la traducció ja és pura fantasia:


my complimentary Nike sneaker (p.3) 

mi maravillosa zapatilla Nike (p.9)


Aquesta discrepància en les traduccions em fa pensar que potser la van fer tres persones diferents, una circumstància no pas estranya en un llibre de més de mil pàgines.


Ara observaré l’obsessió que té el traductor pels rentamans:


the citrus scent of deodorant disks in the long porcelain trough (p.13)

el aroma cítrico de los ambientadores sobre el largo lavamanos de porcelana (p.21)


En el context d’uns lavabos públics, una cubeta allargada amb discos aromatitzants (a dins, no a sobre, com ho han traduït) no és un rentamans sinó un urinari. Els lavabos els menciona explícitament a continuació.


over the kitchen sink (p.25)

sobre el lavamanos (p.34)


És la pica de la cuina, el "fregadero", no l’anomenem mai «lavamanos».


Passaré ràpid per alguns «false friends» indignes d’un traductor professional: «ellipse» (el·lipse) no és «elipsis»; «arrested» (immobilitzat) no és sempre «arrestado»; «confectioner» (confiter, pastisser) no és «fabricante»; «library» (biblioteca) no és «librería»; «mirage» (miratge) no és «espejo»; «ember» (caliu) no és «ámbar». I per decidir que «jock» (atleta escolar) és «burro», «ankle» (turmell) és «rodilla» o «last Fall» (la tardor passada) és «el invierno pasado»


El que m’ha semblat més estrany és la insistència a canviar l’edat dels personatges, tot i que es diria que són faves comptades que no ofereixen cap ambigüitat:


The medical attaché turns thirty-seven tomorrow. (p.33)

El agregado médico cumple treinta y seis años mañana. (p.43)


I’ll be eleven in June. (p.27)

—Cumpliré trece en junio. (p.37)


I’m ten for Pete’s sake. (p.30)

—Tengo doce años, por Dios. (p.39)


En el primer exemple l’alteració no té cap conseqüència perquè es tracta d’un personatge menor; però els altres dos casos sí que afecten el protagonista i tota la cronologia interna de la novel·la. Em pregunto si aquests canvis d’edat no respondran a un boicot secret per part d’algun traductor descontent pel tracte o els honoraris rebuts. Permetem-nos fantasiejar una mica. 

2 comentaris:

  1. El post de Infinite Translation és brutal! Tot i que m'has donat l'excusa perquè La broma infinita segueixi a la llista infinita de pendents, he gaudit del teu anàlisi. A veure si s'animen a revisar l'obra, o encara millor, la tradueixen al català!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De la versió en castellà, que ja té una pila d'anys, no crec que en facin res. Tinc l'esperança posada en Ferran Ràfols perquè faci la versió catalana, però per altra banda no li desitjo cap mal.

      Suprimeix