La vida manual d’ús: CAPÍTOL II. Beaumont, 1

La contista Jeanne-Marie Leprince de Beaumont

Beaumont és un mot molt freqüent a França, com a topònim i també com a nom de família. Si he d’escollir un representant del cognom, em quedo amb Jeanne-Marie Leprince de Beaumont (Rouen, 1711 - Avallon, 1776), autora de 70 llibres de contes per a infants i responsable de fixar per la posteritat la versió canònica del conte popular de «La Bella i la Bèstia».

Al saló de la senyora de Beaumont (la de la novel·la, no la del segle XVIII) hi ha un vell afinant un piano de cua, «al faristol del qual hi ha la partitura tancada d’una famosa cançoneta americana, Gertrude of Wyoming d’Arthur Stanley Jefferson.» A menys que algun fan de Perec hagi decidit compondre-la, aquesta «famosa» cançó no ha existit mai. Però a Arthur Stanley Jefferson sí que el coneixem sota el nom artístic de Stan Laurel, el còmic britànic que va esdevenir cèlebre al costat d’Oliver Hardy.

Gertrude of Wyoming és un poema èpic (sense música) de l’escocès Thomas Campbell (1777 - 1844), ambientat a la Batalla de Wyoming o Massacre de Wyoming (1778) entre patriotes americans i soldats lleialistes ajudats per guerrers iroquesos. El nom de Gertrude, el de la mare de Hamlet, es pot prendre com la segona referència hamletiana després de la menció a Voltimand al capítol anterior. 

Passo per alt els detalls de la decoració, d’un modernisme metàl·lic que m’ha fet recordar Paco Rabanne; però sí que cal mencionar el puzle de fusta a mig fer que hi ha sobre el parquet. No pertany a la colecció de puzles del projecte de Bartlebooth, del que encara no en tenim notícia, però per la descripció del que s’hi veu —«la cara ovalada d’una noia adormida, els seus cabells rossos cargolats al front s’aguanten mitjançant una doble cinta trenada, la galta descansa sobre la mà dreta, que té tancada en forma de petxina, com si estigués escoltant alguna cosa en somnis»—, podem aventurar quin és el seu model.

Un dels temes que figuren al quadern de càrrega de la novel·la és el de «tableaux» on es mencionen deu obres mestres de les quals es poden extreure referències (Les Menines, La caiguda d’Ícar, El matrimoni Arnolfini…). En un cas però no es cita un quadre sinó un pintor, Vittore Carpaccio, sense especificar de quina pintura s’ha de partir. Jo crec que «El somni de Santa Úrsula», visible a les venecianes Gallerie dell’Accademia, s’adapta bé a la descripció. Serà bo recordar que, per les tonalitats vermelles de molts dels seus quadres, Carpaccio ha donat nom en l’era moderna a un plat de talls fins de bou, crus i amanits.

[Una estona més tard trobo en un altre llibre de Perec, «Espèces d’espaces» (1975), una frase que sembla confirmar la meva conjectura: «Habiter une chambre, qu’est-ce que c’est? (…) Est-ce quand on a punaisé au mur une vieille carte postale représentant les Songe de Sainte Ursule de Carpaccio?»]

Més contingut del saló: un full en el que està enunciat un teorema sobre homomorfismes i la seva demostració, que Perec transcriu en la seva totalitat. I un cartell publicitari d’una marca de camembert, on quatre frares s’entaulen al voltant d’un formatge que reprodueix els quatre frares a l’etiqueta. Aquesta «mise en abyme» es repeteix fins a quatre vegades. Malauradament no he sigut capaç de trobar la seva inspiració real. 

La resta del capítol s’ocupa d’explicar la molt interessant història de l’arqueòleg Fernand de Beaumont, entestat a descobrir la ciutat que els àrabs anomenaven Lebtit i que consideraven la seva capital a Espanya. Alguns la situaven a Ceuta o a Jaén, però de Beaumont amb astutes deduccions va anar a buscar-la a Oviedo. El relat del desenvolupament de les seves investigacions per trobar la llegendària ciutat resulta prou fascinant per constituir una de les «novel·les» promeses a la pàgina de portada.

De passada se’ns informa que, mentre de Beaumont era a Oviedo l’any 1935, va rebre la visita de Bartlebooth, que acabava de pintar la primera de les seves marines a Gijón.