 |
| Mostres de paper kraft, és a dir paper d'estrassa |
Abans de parlar de l’estança on ens trobem, el capítol s’entreté a recordar-nos que som sota el taller de Gaspard Winckler, on durant vint anys cada quinze dies sens falta arribava un paquet idèntic.
Però a banda dels segells, res no distingia un paquet de l’altre: el mateix paper kraft, el mateix cordill, el mateix segell lacrat, la mateixa etiqueta; semblava que abans de marxar, Bartlebooth hagués demanat a Smautf que calculés la quantitat de paper de seda, kraft, cordill i lacre que calia per fer els cinc-cents paquets!
El cinquè dreta és una sala de bany buida amb les parets pintades de color taronja. Un mirall octogonal s’afegeix al clauer octogonal amb un nard encastat del capítol I i al bloc de marbre de secció octogonal que fa de tauleta al capítol II. Al fons una porta oberta mostra una jove despullada. A la mà dreta du un ou per rentar-se el cap. A la mà esquerra, el número 40 de Les Lettres Nouvelles (juliol - agost de 1956). Aquesta revista literària francesa, fundada per Maurice Nadeau i Maurice Saillet, va aparèixer entre els anys 1953 i 1977. Durant un temps tingué una traducció a l’anglès, Modern Letters. L’exemplar de la noia conté «a més d’un comentari de Jacques Lederer sobre la novel·la El diari d’un capellà de Paul Jury (Gallimard), un relat de Luigi Pirandello datat el 1913, intitulat A l’abisme, que narra com Romeo Daddi es va tornar boig».
De Lederer la posteritat només ha preservat —via cartes i dedicatòries— l’amistat que el lligava a Perec. L’oblidat Paul Jury fou un capellà que es prengué la molèstia de relatar el procés que el dugué a perdre la fe; un tipus de literatura que avui dia ha de tenir molt poc públic. La versió original de l’obra de Pirandello està inclosa a Novelle per un anno sota el títol de Nel gorgo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada