La vida manual d’ús: CAPÍTOL III. Tercer dreta, 1

"Filemó i Baucis" de Janus Genelli

Una estança pràcticament nua on un home japonès —Ashikage Yoshimitsu, nom que coincideix amb el del tercer shogun del shogunat Ashikaga (1358 - 1408)— inicia altres tres homes en els misteris de la secta «Shira Nami» («L’Onada Blanca»). Segons el sistema de captació de la secta, cada nou membre ha d’iniciar «tres homes lliures» més durant un període de tres anys. Seguint aquest ritme, es calcula que per l’any 2020 hauria d’haver estat iniciada amb escreix la totalitat del planeta. Pel que sé, ja us puc assegurar que pel camí alguna cosa no anat a l’hora.

Els tres acòlits estan contemplant tres objectes de meditació com a prova iniciàtica. El primer té al davant un enigma escrit en tinta violeta:

Quina flor trobem a mansalva sota l’ombra d’un til·ler?

damunt la qual apareix la biga que sosté la coberta d’un vaixell amb la xifra 6 marcada al damunt.

Quelle est la menthe qui est devenue tilleul?

que surmonte le chiffre 6 dessiné artistiquement.

A les dues preguntes s’oculta la paraula «amant» i la resposta és la mateixa en catala (bau-sis) com en francès (beau-six), és a dir «Baucis». Recordem que Ovidi ens explica la història del matrimoni ben avingut de Filemó i Baucis que van convidar a casa seva uns desconeguts, quan ningú més volia acollir-los. Els forasters van resultar ser Zeus i Mercuri que, indignats per la poca hospitalitat del país, van destruir-lo amb una inundació, però van respectar la cabana del matrimoni, la qual van convertir en un temple. A més els concediren un desig i l’amorosa parella va demanar poder morir en el mateix instant. Així fou: després de viure molts anys, quan va arribar el seu moment, ell es convertí en una alzina i ella en un til·ler.

El segon acòlit mira un tros de fusta amb forma d’arrel de ginseng.

El tercer postulant té al davant un llibre de cuina on es pot veure la recepta de la mousselina amb maduixes (que la novel·la transcriu, per descomptat, tot i que no em convenç que el resultat sigui gran cosa).

Ningú ha vist mai el propietari del pis, el senyor Foureau, que diuen que viu a Chavignolles (Normandia), un llogarret entre Caen i Falaise. L’única referència a aquest indret l’he trobada a «Bouvard et Pécuchet», la novel·la inacabada i pòstuma de Gustave Flaubert, on gràcies a una herència que rep Bouvard, els dos amics poden comprar una granja allà situada per dedicar-se als seus particulars experiments.

L’únic Foureau cèlebre que he sabut trobar és Fernand Foureau (1850 - 1914), explorador del Sahara i governador de la Martinica. Té carrer a París al districte 12.

"La_hamada_noire_du_Tademayt_1890", fotografia de Fernand Foureau

A l’apartament de l’invisible Foureau es va rodar una sèrie de televisió anomenada «La setzena cara d’aquest cub». En francès, «La Seizième lame de ce cube» és un vers del llibre «Trente et un au cube» del membre de l’Oulipo Jacques Roubaud.