divendres, 16 de gener de 2009

La grip Tintín

Com si de la grip es tractés, cada gener ens porta el programa anual d’efemèrides i commemoracions. De moment tinc anotat l’any de l’astronomia, el 150 aniversari de l’Origen de les Espècies, els 50 anys de la mort de Buddy Holly i els 80 anys de Tintín (precisament aquesta setmana). No és que el 80 sigui una xifra molt rodona (gràficament sí que ho és), però la Fundació Hergé sempre està disposada a celebrar el que sigui per tal de mantenir el negoci. Recordem que fa dos anys es va commemorar el centenari d’Hergé i el 2003 els 75 anys del jove repòrter. I així anirem fent...

El pitjor d’aquestes efemèrides freqüents és el reviscolament d’un conjunt de falses polèmiques que ocupen a alguns periodistes sense gaire imaginació: que si Hergé fou col·laboracionista, racista, misogin, anticomunista, colonialista, la bèstia negra dels progres, en definitiva. Recordo que, quan l’any 1984 vam muntar a la Fundació Miró l’exposició “Tintín a Barcelona”, Javier Coma ja va alçar la veu en el paper autoassumit de comissari polític, titllant l’artista de reaccionari i contraposant-lo als seus estimats còmics americans de sèrie negra. En seguí una polèmica tan fútil com estèril, filla de la dictadura “progre” d’aquells temps.
© Mariscal
Aquest any, apart dels epítets recursius de rigor, fins i tot hem tingut un periodista del Times que ha sostingut que Tintín era gai, encara que tot fa pensar que el seu article era un pur divertiment destinat a riure-s'en de tant tintinòleg recargolat.

Des dels 6 anys, quan em va caure a les mans "L'afer Tornassol", he gaudit de les aventures de Tintín, se’m podria considerar doncs un tintinòfil; però cada dia que passa m’impacienten més els tintinòlegs, els tintinòlatres i la resta d’especialistes que intenten viviseccionar l’heroi. Sembla que entre tots conspirin per evaporar el plaer que sempre havia sentit llegint les seves aventures. Per tant, em proposo fer-me el sord davant dels propers assaigs dels experts. Sembla que la majoria d'ells no han entès que la veritable màgia de l'obra d'Hergé consisteix en submergir-se en aquest món tan convincent, meravellar-se en la perfecció del seu traç i deixar-se dur per l'imparable motor de l'aventura.

Si l'acadèmia continua donant la llauna, no descarto contractar un autobús que digui: “Possiblement Tintín no existeix. Deixa d’amoïnar-te i gaudeix de les seves aventures”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada