dissabte, 12 de març de 2011

Tranche de vie


Un nen d’uns cinc anys a l’autobús:
—Mare, tu ets comestible?

8 comentaris:

  1. Falten els comentaris en off dels altres viatgers de l'autobús...

    ResponElimina
  2. Galde, a falta d'altres veus, aquest apunt és el meu comentari.

    ResponElimina
  3. Amb cinc anys, la certesa de què la mare és "bebible" la té ben propera.

    ResponElimina
  4. Això és que deu haver sentit des de ben petit expressions com "Et menjaré a petons"... l'amor i l'ingesta d'aliments curiosament apareixen sovint en la mateixa oració.

    ResponElimina
  5. Es pot treure petroli de la frase, però potser no cal buscar raons. Segurament el nano ha sentit com la mare es queixava: "El nen no em menja bé".

    ResponElimina
  6. Aquesta mena de preguntes no són tan estranyes, i no deixa de ser una forma d'assimilar conceptes, encara que sorprenguin. De vegades en sento de molt bones relacionades amb la reproducció humana i algunes funcions corporals. El tema és la lògica directa i simple dels nens. Què farà quan pensi que ell mateix també pot ser comestible? Autofàgia?

    ResponElimina
  7. Som tots comestibles en cas de necessitat, com s'ha demostrat al llarg de la història, en cas de fam, per tant la resposta correcta era 'sí, fillet, si fa falta'.

    ResponElimina
  8. Per poder opinar, trobo a faltar la foto de la mare.

    ResponElimina