divendres, 4 de març de 2011

Un afer sinistre (1 de 2)

Podria haver-ho ocultat, ja que per la meva cal·ligrafia digital no crec que ningú ho hagués notat; però m’agrada anar amb la veritat pel davant i no vull enganyar els meus lectors. Així que ho confessaré tot d’una: sóc esquerrà i no m’importa ser-ho, ho trobo gairebé distingit. Potser en matèria de confessions no semblarà gran cosa; però fa 50 anys, quan jo vaig néixer, aquest comportament minoritari era encara controvertit. Per fortuna, les escoles a les quals vaig assistir foren prou il·lustrades com per saber que contrariar la tendència natural podia tenir efectes secundaris perniciosos. Així que vaig créixer esquerrà sense més problema que l’encuriosiment d’algun espectador a qui xocava la meva manera particular d’agafar el llapis. Significativament, no va ser fins els 20 anys, a un vagó de tren a Toledo, que un viatger que em contemplava escriure va observar que ho feia amb “la mano del diablo”. Ai, l’Espanya profunda!

Però no m’hauria d’haver estranyat, perquè malgrat que entre un 8% i un 15% de la població mundial és esquerrana, la mala fama ens acompanya gairebé des de l’inici dels temps. Només cal mirar les connotacions derivades dels mots “dret” i “esquerre” en diversos llenguatges. Així, el “left” anglès prové de l’antic anglo-saxó “lyft”, que significa “feble”; mentre que “right” és sinònim de correcte, d’allò que està bé, que és just. En francès “gauche”, en sentit figurat, indica turpitud. Però no cal anar tan lluny, del llatí clàssic hem heretat els adjectius “destre” i “sinistre” (també “maldestre”) i no cal ser un geni per saber quin dels dos és el positiu. Per cert, una font de constant perplexitat és el fet que el que en castellà es diu “adiestrar” sigui en català “ensinistrar”. Segons llegeixo a l’Alcover-Moll l’origen possiblement no tingui res a veure amb “sinistra”, sinó que provindria d’una barreja dels llatins “insignare” i “addextrare”.

Continuant amb el català, “dret” és tot allò que no és torçat i també la justícia, la llei, el que és conforme a la recta raó. “Esquerre”, igual que el castellà “izquierda”, prové del basc “ezker” i aquí sí que ignoro completament si al darrera s’hi amaguen interpretacions negatives. Curiosament, “tenir mà esquerra” implica una certa “destresa” a l’hora d’encarar problemes que requereixen subtilesa. En quant al “zurdo” castellà, se l’emparenta amb el celta “tsucca”, d’on prové també “zoquete”, o sigui que ja em direu.

Per no pintar-ho tot tan negatiu, també hi ha hagut cultures on els esquerrans hem gaudit d’una discriminació positiva. Així els inques consideraven que estem dotats de qualitats espirituals, màgiques i fins i tot curatives. En el budisme tàntric, la mà esquerra representa la saviesa. A Rússia, ser esquerrà és sinònim de ser un artesà hàbil amb les mans. I en el llenguatge dels mocadors del món del cuir i el sadomasoquisme dur-lo al  costat esquerre és signe de ser actiu i dominador.

Poc m’importa (o almenys no em canviarà la vida) quin és el motiu pel qual una mà predomini sobre l’altra. Sembla que el fetus ja indica la seva tendència en acostar una o altra mà a la boca i s’han identificat determinats al·lels lligats al fet de ser esquerrà. Des del punt de vista evolutiu, algun avantatge hi ha d’haver en que una part de la població sigui esquerrana. Pel que tinc entès, en determinats esports, pot constituir un factor sorpresa que ofereixi un plus tàctic inesperat. Llegeixo, per exemple, que el tennista Rafa Nadal, tot i ser dretà empunya la raqueta amb l’esquerra.

Per pures qüestions d’eficàcia narrativa em quedo amb la següent explicació. Suposem que l’home primitiu de mica en mica va adonant-se que les ferides al costat esquerre del pit (on per cert té el cor) són més letals que les altres. Així que, per precaució es muneix d’un escut protector que, lògicament, aguantarà amb la mà esquerra. Serà doncs la mà dreta la que li quedarà lliure i la que s’ocuparà d’atacar amb el sílex, la llança o l’espasa de rigor. Si non é vero…, és com a mínim un bon fonament evolutiu sobre la prevalença de l’ús de la dreta sobre l’esquerra.

Quant més penso en aquests assumptes de l’eterna lluita entre dreta i esquerra, i sense voler entrar en el terreny polític, més ressons hi descobreixo. L’ésser humà, “grosso modo”, compta amb un pla de simetria que el travessa verticalment des de la closca fins als peus. Per això dalt i baix, o davant i darrera, són conceptes planers. Per això mateix, esquerra i dreta són idees tan conflictives i no directament discernibles; almenys jo hi ha dies que no sé on les tinc. El sempre imprescindible Martin Gardner va escriure un llibre al respecte “Izquierda y derecha en el cosmos”, que em sembla que es pot trobar a Alianza, i que és una prova contundent de com és de fructífera i relliscosa la qüestió en més àmbits de la vida dels que us podeu imaginar.

34 comentaris:

  1. I els ambidextres què? ni fred ni calor?

    ResponElimina
  2. Clídice, amb els ambidextres em passa com amb els bisexuals, que no me'ls acabo de creure del tot (però hi posen molta voluntat). Prefereixo els ambisinistres, capaços de fer-ho tot malament amb ambdues mans.

    ResponElimina
  3. Esperaré la segona part de l'apunt. No voldria posar-me amb els esquerrans abans d'hora perquè encara em tocaria el rebre tenint-ne una al costa del llit...

    ResponElimina
  4. Galde, fas bé en esperar, que els esquerrans som implacables.

    ResponElimina
  5. Billy the Kid també ho era. Ja ho saps: The lefthanded. Ets hàbil amb el revòlver, little Allau?

    ResponElimina
  6. "El electrón es zurdo" d'Isaac Asimov, "Històries de la mà esquerra" de Jesús Moncada, "La mà tallada" de Jordi Llavina, "Nunca le des la mano a un pistolero zurdo" de Benjamín Prado", "La mà esquerra de la foscor" d'Ursula K. Le Guin...

    Com a esquerrà, sempre he sentit flaca per la literatura on sortim. Confio que demà no et tornis dretà!

    ResponElimina
  7. En qüestió de mans, que la dreta no sàpiga mai el que està fent l'esquerra, dic jo, que he anat a les monges. A hores d'ara encara no sé per on agafar el proverbi dels trons.

    ResponElimina
  8. Es deia que Judes era esquerrà i pèl-roig, he, he. Tot i que avui no es corregeix el tema i que he trobat a escola esquerrans i esquerranes molt intel·ligents -un gran nombre de gent remarcable ho és- tenen sovint alguna dificultat amb l'escriptura i lectura, m'imagino que perquè gairebé tot està 'pensat a la dreta', en la nostra societat, que no en d'altres. El millor, en tot, és ser 'ambidextre'

    ResponElimina
  9. Sí que hi ha una certa simetria entre quest apunt i el meu d'ahir...! Però parlant de simetries, no estic d'acord en què el cos humà sigui simpetric. Posa't despulladet davant del mirall i ves mirant part per part. No hi ha res igual a cada banda. I sobre això, una dada curiosa: en els cartells del cinema de terror es pot aconseguir l'efecte terrorífic d'un rostre de dues formes, exagerant les assimetries o bé fent-les desaparèixer. La nena de The Orphan és un rostre fals, creat a partir d'un sol costat de la cara, reproduït a l'altre amb l'efecte mirall del Fotoxop. El resultat és terriblement inhumà.

    ResponElimina
  10. Glòria, ja saps que jo sóc de lletres, no d’armes.

    ResponElimina
  11. Col•lega Puigmalet, prou saps que això és de per vida: demà continuaré sent destre amb la sinistra.

    ResponElimina
  12. Matilde, jo tampoc l’entenc gaire, però amb els proverbis bíblics ja em sol passar.

    ResponElimina
  13. Júlia, en la meva experiència no vaig tenir problemes ni amb la lectura ni amb l’escriptura, més aviat el contrari. Potser em puc considerar afortunat.

    ResponElimina
  14. Al damunt d'una bici "tanto monta, monta tanto" que igual treballa la dreta com l'esquerra. I mentre continuen fabricant tasses per esquerrans, model Gila, cap problema.

    ResponElimina
  15. Són altes hores, en una taverna del port, i un mariner i un estibador discuteixen sobre la seva condició de dretà i d'esquerrà. Algú proposa que ho resolguin amb un pols. Quan s'encaren s'adonen de la dificultat. Si han d'empènyer en el sentit natural el combat és impossible: guanyaran i perdran alhora tots dos.

    ResponElimina
  16. Lluís, per això dic que és simètric “grosso modo”, sense entrar en els detalls: estaràs d’acord que la meitat dreta i l’esquerra són més similars que el nostre davant i darrera i que la nostra meitat inferior i superior.

    ResponElimina
  17. Jo vaig tindre menys sort, el meu pare i els meus mestres eren dels que pensaven que tots naixem iguals i que els "mals hàbits" s'han de corregir a base de educació. El resultat és que soc un esquerrà contret o, com tu dius, un ambisinistra: em varen fer aprendre a menjar i escriure amb la dreta, però el que podia fer de forma espontània ho feia amb l'esquerra.

    ResponElimina
  18. Vicicle, si no m’equivoco les bicicletes són completament simètriques i per això tenen el bon gust de no fer distincions entre esquerrans i dretans. Bé, si descomptem el timbre...

    ResponElimina
  19. Girbén, això ja agafa un nivell de paràbola zen.

    ResponElimina
  20. Brian, coses que passen per néixer massa aviat. Espero que no empressin mitjans traumàtics per “redreçar-te”.

    ResponElimina
  21. Doncs mira, el que em va deixar una mica de trauma no va ser tant a casa o a l'escola (que era petit i amb prou feines me'n recordo) com quan vaig entrar a treballar a l'Escola de aprenents de La Maquinista, que ja tenia 15 anys. Em varen obligar a llimar i serrar amb la dreta (jo ja hi tenia una certa "sinistresa" perquè els treballs mecànics m'agradaven) i mai men vaig sortir mitjanament bé.

    ResponElimina
  22. Allau, m'ho he passat molt bé amb les teves aportacions etimològiques sobre l'esquerra i la dreta. Què ens en diuen de coses els idiomes sobre els seus parlants!

    Un comentari frívol parlant de l'esport: no hi ha cosa que m'emprenyi més que jugar a tennis amb un esquerrà... és horrorós!

    ResponElimina
  23. Tirant, precisament per això hi ha esportistes que són falsos esquerrans: per treure de polleguera els contrincants.

    ResponElimina
  24. per a quin dia un post sobre l'origen de l'expressió "si non é vero..." ???

    ResponElimina
  25. Jo crec que els ambidextres són esquerrans "entrenats" a fer les coses habituals amb la dreta. I dic "són" perquè jo sóc clarament dretana. En canvi la meva germana, no, ella té habilitats amb totes dues mans, si es ncansa de pintar amb la dreta agafa la brotxa amb l'esquerra. (jo sóc incapaç de fer-ho.
    Pel que fa a escriure sempre millro en una coultura que escrigui dedre4ta a esquerra que a l'inrevés no trobes? Quan escriviu, sempre em feu patir, els esquerrans, perquè heu d'agafar postures estrambòrtiques a l'hora d'agafar el llapis...

    ResponElimina
  26. (uf ja em perdonareu les pífies ortotipogràfiques....)

    ResponElimina
  27. Molt creïble l'explicació evolutiva de l'escut.
    Sense ànim de provocar, amb 15 anys de profe de dibuix tècnic, us asseguro que només un esquerrà m'ha fet nets i polits els exercicis, la resta d'esquerrans són molt marranets.. hauré tingut mala sort, oi?

    ResponElimina
  28. Viola, ja ho buscaré per si surt alguna cosa interessant.

    ResponElimina
  29. Eulàlia, algunes persones són ambidextres perquè durant una temporada han tingut la mà "bona" immobilitzada i s'han vist obligades a emprar l'altra. Sobre el tema de l'escriptura en parlaré demà.

    ResponElimina
  30. Kalamar, què he de dir jo?, que has tingut moltíssima mala sort, un veritable miracle probabilístic.

    ResponElimina
  31. Ara ser esquerrà afegeix un punt rebel, serà així o forma part de la fantasia popular?

    ResponElimina
  32. r, aquesta no l'havia sentit; serà fantasia, perquè en general són coses que no esculls.

    ResponElimina
  33. Ser esquerrà és de persona creativa i/o que té una manera de funcionar especial i lliure. Bé... això és mitologia personal i intransferible. Posem-ho al mateix nivell de "m'agraden els morenos".

    ResponElimina
  34. Sí, Marta, deixem-ho en mitologia, que no crec que admeti demostració científica.

    ResponElimina