diumenge, 8 de setembre del 2013

(40) El pare treballava als rodeos

Mike, m’agrada el teu punt de vista recargolat
M’agraden les  teves celles inquisitives
Has deixat força clar el que t’agrada
Per ser just cal que et digui
que me’n vaig demà d’hora
i que no tornaré fins l’any vinent
veig formar-se aquest gest que diu ‘besa’m’
però potser l’hauries d’esborrar amb una cervesa, perquè…

El pare treballava als rodeos
La mare a un grup de rock & roll
Jo sabia tocar la guitarra i enllaçar vedells
abans d’aprendre a aguantar-me dret
Casa meva era qualsevol lloc que tingués diesel
L’amor era la mà d’un camioner
No paràvem mai prou temps
per tenir una aventura d’una nit
Abans que em facis un petó, hauries de saber que
el pare treballava als rodeos

La llum que es reflecteix a la bola de miralls
sembla un miler d’ulls que giravolten
Em fan pensar que no hauria de ser aquí de cap de les maneres
Saps, cada minut mor algú
Què estem fent en aquest bar tronat?
Com pots viure en un lloc així?
Per què no puges al meu cotxe?
Et duré ben lluny, acceptaré ara aquest petó, però…

El pare treballava als rodeos
La mare a un grup de rock & roll
Jo sabia tocar la guitarra i enllaçar vedells
abans d’aprendre a aguantar-me dret
Casa meva era qualsevol lloc que tingués diesel
L’amor era la mà d’un camioner
No paràvem mai prou temps
per tenir una aventura d’una nit
Abans que em facis un petó, hauries de saber que
el pare treballava als rodeos

I ara han passat 55 anys
i hem viscut l’amor del segle
Després de tots aquests anys lluitant amb caimans
encara em vénen ganes de plorar quan penso en el que em vas dir...

El pare treballava als rodeos
La mare a un grup de rock & roll
Jo sabia tocar la guitarra i enllaçar vedells
abans d’aprendre a aguantar-me dret
Casa meva era qualsevol lloc que tingués diesel
L’amor era la mà d’un camioner
No paràvem mai prou temps
per tenir una aventura d’una nit
Abans que em facis un petó, hauries de saber que
el pare treballava als rodeos
Quina coincidència que el teu pare també treballés als rodeos!

El Mike al que Merritt s’adreça al principi no ens hauria d’enganyar sobre el gènere del seu interlocutor; però, per si de cas, la intervenció final de Shirley Simms ens traurà de dubtes. Una de les cançons més boniques de l’àlbum, homenatge confés als duets de Lee Hazelwood i Nancy Sinatra. Funciona a la vegada com paròdia afectuosa de les “road movies” americanes.


4 comentaris:

  1. Tot i que està farcida de tòpics americans, sempre que l'escolto m'entendreix i em poso tou, tou... La meva favorita del segon disc.

    (Avui m'esperava que posessis Gruppo Sportivo i el seu gran Tokyo)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps, Santi, que acostumo a evitar el tema del dia.

      Elimina
  2. Ha, ha... Un final espectacular! Sobre el tema musical... No és de les que m'agradin més però ja se sap que els meus gustos musicals són limitats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja veus que per a la família és una de les preferides.

      Elimina