dimecres, 11 de setembre de 2013

Pensament del dia


¿Serà una il·lusió compartida pels humans de totes les èpoques i geografies, la de creure que els teus són temps únics i interessants? Feliç diada, per si de cas.

12 comentaris:

  1. Potser cada dia és únic i interessant per un o altra. El meu pare en pau descansi va morir fa més de trenta anys i deia que havia vist canviar el món. Nosaltres, Allau, hem vist altres canvis i és que en mig de pedregals i guerres gent de cada generació crea un esglaó de progrés.
    Feliç diada, doncs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser, Glòria, aquesta sensació de veure canviar el món és la que ens anima a anar empenyent els dies.

      Elimina
  2. tots els dies són practicament igual d'avorrits i monòtons. Avui per molts serà un dia especial, històric, etc. però demà el fet i el ressó ja hauran passat i tornarem a estar en uns dies avorrits i monotons.

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per tant, Francesc, hi ha excepcions als dies avorrits i monotons, no cal ser tan derrotista.

      Elimina
  3. Únics naturalment tots, interessants no ho sé, però a mogudets no crec que ens guanyin molts

    ResponElimina
  4. Més val viure'ls així. El món, el mouen els nerviosos (Proust).
    Igualment, Allau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mouen els nerviosos i l'escriuen els tranquils.

      Elimina
  5. Molt bona Diada, Allau.
    Devem pensar que els nostres temps són interessants, perquè en el fons ens creiem interessants i perquè, altrament, l'absurd de tot plegat ens faria pensar massa. És una suposició, clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que, David, som el més interessant que ens pot passar, no hi ha dubte ;p

      Elimina
  6. Depèn de la memòria, de la curiositat... Qui en té poca només coneix el que percep: la pròpia existència i els seus límits. M'agrada això darrer que has dit: "Som el més interessant que ens pot passar". Però quan aprenem a ser dins d'un llibre, d'una cançó, entre les restes del passat, en el cap d'algú altre... la vida s'eixample fins el vertigen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això es tracta, Enric, de trascendir l'egoïsme.

      Elimina