divendres, 18 d’octubre del 2013

Les hores del dia (2 de 3)

Dèiem ahir (un ahir de nou anys) que Jesse i Céline s’havien citat a una estació de tren a Viena i que desconeixíem el resultat de la cita. No devia de ser gaire positiu, ja que Jesse ha escrit una novel·la a partir de l’experiència, i a l’inici de “Before Sunset” l’està presentant a la mítica llibreria parisenca Shakespeare & co davant d’un públic bastant reduït. Sort que Céline apareix per salvar-li el dia.

Amb aquest punt de partida i uns escassos però suculents vuitanta minuts de pel·lícula (filmats gairebé en (fals) temps real), “Before Sunset” esdevé el punt culminant de la trilogia de Linklater, en bona part gràcies als seus dos “pendants” molt menys intrusius, encara que gran part de la superioritat d’aquesta pel·lícula es basi en els fonaments posats per “Before Sunrise”. L’excusa de la seva urgència és que Jesse ha de prendre un avió en pocs minuts, o sigui que la seducció s’ha de dur a terme contra rellotge. El diàleg és, per tant, molt més intens i premeditat que a Viena. Queda clar que Jesse no és feliç en el seu matrimoni i que Céline tampoc ho és en el seu celibat; però gosaran fer el pas que canviaria les seves vides? Com que a aquestes altures l’espectador fidel ja està decidit a invertir en la felicitat de la parella, el decurs de la pel·lícula esdevé apassionant.

Articulada a partir de llargs plans seqüència itinerants, que els protagonistes resolen amb una frescor que només pot ser fruit de l’assumpció dels personatges (no endebades Delpy i Hawke intervenen per primera vegada en la redacció del guió juntament amb Linklater), la cinta conté també tota mena de petits tresors d’observació, com la carícia que reprimeix Céline, reflex exacte de la que Jesse no va gosar fer-li a Viena nou anys abans.

Mentrestant un París crepuscular i esplendorós, ple de llum de taronja exprimida, de Sena, de jardins de Luxemburg i de bateau-mouche, per molt turístic que sigui, enlluerna encara més que el Danubi. Sí, tot plegat descaradament romàntic i al mateix temps molt real; i tan ben interpretat! La Delpy ens ha demostrat ser capaç d’una bona dosi de versatilitat i, per tant, no sorprèn que resulti tan natural. Però Ethan Hawke, actor habitualment oblidable, sembla que hagi nascut exclusivament per protagonitzar pel·lícules el títol de les quals comenci per “Before…”

Linklater condueix tot el viatge amb mà de ferro, segurament en la millor obra de la seva carrera. Al bell mig de la trilogia, “Before Sunset” representa el moment “trentena” que, ara que tendim a desplaçar cada dia de la infantesa a edats més avançades, se’ns apareix com el punt més desitjable de les nostres vides. L'última rèplica, un dels grans finals d’acte de la història del cinema, tanca de manera immillorable el relat.

12 comentaris:

  1. I pel que dius, el pressupost per a fer una molt bona pel·lícula no té gaire importància. El càsting se l'estalvien com a mínim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, sobre qüestions econòmiques no et sabria dir. Hawke i Delpy deuen tenir el seu "caché", i en cap moment de la pel·lícula m'ha fet la impressió que volguessin abaratir-lo.

      Elimina
  2. Genial el passeig pels carrers de París(passant pel Navigator) i el recorregut en cotxe que per molt que duren, no es fa gens llarg ni pesat !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme, de vegades la pel·lícula sembla una catàleg de mitjans de locomoció.

      Elimina
  3. I aquella escena de la cançó... mítica! No puc esperar a llegir la tercera! :)
    M'estan agafant ganes d'anar a la FNAC i tornar als seus/meus vint i trenta....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que les pel·lícules van sincronitzades amb la teva edat, això deu marcar.

      Elimina
    2. Sí, les he vist cada nou anys, i la Delpy és del 69, el Hawke del 70, i jo del 68. Però bé, descobrir-les alhora també té gràcia, tots hem passat per aquí d'una manera o altra....

      Elimina
    3. Sí, però no ho tinc tan fresc.

      Elimina
  4. La mateixa démarche que tu, Allau. Veient que feien la tercera vaig veure primera i segona abans de veure Before midnight al cinema. Jo també frisso de llegir la teva crònica 3/3.

    Duquena

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós, Duquena, com hem sigut molts els que hem pujat al carro ran l'estrena de la tercera. Serà que "Before Midnight" ha tingut una campanya publicitària més potent?

      Elimina
  5. Pot ser. També m'atrau, més que una pel·lícula amb Ethan Hawke i Julie Delpy (parella a priori estranya, merament "mixta" culturalment) el factor del pas del temps en la història en qüestió (tipus pel·lícules amb Antoine Doinel). Al final, la parella intercultural Hawke-Delpy és més que estupenda, i la trilogia també. La tercera, ... però quasi que m'espero a la teva crònica.

    Per cert, ja té nassos la traducció del títol, "Antes del anochecer".

    Duquena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni m'havia fixat com l'havien traduïda. Per descomptat, imprescindible la VO.

      Elimina