divendres, 4 d’octubre del 2013

Secessió


El que a casa nostra anomenem “modernisme” i a França “art nouveau”, du a Viena el més rupturista nom de “Secession”. Confesso que en vaig veure poques mostres, potser perquè no vaig saber mirar als barris adequats; i cap de tan significativa com el manifest arquitectònic que és l’Edifici de la Secessió, construït el 1897 per Joseph Maria Olbrich i costejat per Karl Wittgenstein, pare del filòsof Ludwig. Del seu exterior, no gaire més gran que una capsa de sabates, destaca la seva cúpula feta de fulles daurades. Entre els detalls discretament decoratius són especialment simpàtics els tres mussols atribuïts a Koloman Moser. Sobre la porta es pot llegir el lema del moviment secessionista: “A cada temps el seu art, a cada art la seva llibertat”.


L’edifici fou bastit amb la intenció de convertir-lo en sala d’exposicions que servís de caixa de ressonància dels artistes secessionistes, entre els quals, apart dels mencionats Moser i Olbrich, s’hi comptaven també Gustav Klimt, Jože Plečnik, Egon Schiele, Oskar Kokoschka o Carl Moll. Actualment, enlloc d’exposar obres del període, la instal·lació actua com a sala multiespai on s’exhibeixen artistes contemporanis d’avantguarda. Els que exposaven durant la meva visita no em deixaren cap impressió durable, fet bastant corrent en les meves experiències amb l’art conceptual.


Només al soterrani s’exhibeix una peça autènticament secessionista, el famós fris de Beethoven que Gustav Klimt pintà l’any 1902 per la catorzena exposició del moviment. Pensada inicialment com una mostra d’art efímer, l’original es conservà en un magatzem i no tornà a ser exhibit fins l’any 1986. La sala on es pot contemplar aquesta peça reprodueix les condicions en les quals va ser presentada en societat i, amb franquesa, afavoreix més la torticolis que la justa apreciació de la pintura de Klimt. Aquesta, és per altra banda, una mena d’auca simbòlica que pretén reproduir visualment la música de Beethoven. Atès que tinc una paciència molt limitada per les al·legories i que les condicions de visualització no són òptimes, el fris em deixa més fred que no pas entusiasta. Només a casa, contemplant tranquil·lament les reproduccions que es troben a la xarxa, me n’adono que no estava tan malament (encara que el King-Kong continua sent difícil d’empassar).



11 comentaris:

  1. Ha, ha... el teu comentari em recorda els que comenten que el fútbol es veu millor a casa amb la tele que a l'estadi!

    Tant continent com contingut m'agraden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabarem idiotes, visquent a través de l'aparell televisiu.

      Elimina
  2. IMAGINES LO QUE SERIA VIENA SENSA BOMBARDEIXOS?.....JO SOC HOOLLIGAN DE VIENA,

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi, Oliva, m'agrada, però sense arribar al hooliganisme.

      Elimina
  3. He trobat el teu escrit per casualitat, com sol passar, i no em puc estar de comentar que... m'ha sobtat la teva indiferència ? fredor?... . Bé, l'art de la Wiener Sezession ens pot semblar ben llunyà, però va ser una època fonamental per a la cultura europea. Sabies que el 1908 hi va haver un congrés d'arquitectura a Viena i que molts arquitectes catalans hi van anar?. Hi ha bones mostres de la influència de l'arquitectura vienesa del moment a l'Eixample de Barcelona. L'estació del Nord, d'en Demetri Ribes, és un exemple de la influència d'Otto Wagner a Barcelona. No et vas imaginar per un moment que en Gustav Mahler s'havia passejat centenars de vegades pel Graben de Viena? Qui també freqüentava els ambients de la Wiener Sezession, tot i que no hi combregava gaire, era l'Arnold Schönberg. Has citat al filòsof Ludwig Wittgenstein, però a mi m'intriga més el seu germà Paul, el pianista. Durant la primera guerra mundial va perdre una mà, i en Maurice Ravel va escriure per a ell el concert per a la mà esquerra.

    Podria escriture algunes hores seguides sobre Viena i el tombant de segle... sobre els actors principals i els secundaris, però no cal. Només es tracta de dir, que s'ha d'intentar mirar més enllà de les formes: hi pot haver un món apassionant al darrera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, no t'ho discuteixo. Només escric perquè em responguis així de bé.

      Elimina
    2. Fantàstic, ja em sento millor. M'havia espantat una mica...

      Elimina
  4. Disculpeu-me la intervenció pedantesca, però l'Estació del Nord està a València, no a Barcelona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. pitxiri, resulta que hi ha estació del Nord tant a València com a Barcelona. Totes dues són obra del valencià Demetri Ribas.

      http://ca.wikipedia.org/wiki/Demetri_Ribes_i_Marco

      Elimina
    2. Hala, és de veres! Perdoneu doncs, doblement, l'incís pedant.

      Elimina
    3. Pitxiri, no t'amoinis, gràcies a tu he après una cosa que no sabia. I les ganes d'informar no són mai pedants.

      Elimina