dimecres, 8 d’abril de 2015

Fe de rates

Ep, queda encara algú que llegeixi premsa diària? Si parlem de l’edició en paper, la veritat és que quan la compres ja coneixes la majoria de les notícies, bé perquè les has sentides al telenotícies, bé perquè les has vistes a l’ordinador. Tampoc és que les notícies te les expliquin gaire a fons: la majoria d’elles semblen transcripcions mandroses del que ha transmès les agències. De fet, si encara pagues pel diari és per poder llegir tres o quatre columnes d’opinió que no tenen accés gratuït online i per firar-te mocadors de fantasia de Victorio & Lucchino i paelles antiadherents a molt bon preu.

En quant a l’edició electrònica del diari, no és cap secret que la confegeixen un parell de becaris i un mico intel·ligent (el simi és el que fa la major part de la feina). Així no és d’estranyar que quedin uns textos tan farcits d’errades com aquest que us presento de La Vanguardia (apareix firmat per Josep Sandoval, però aneu a saber).


La notícia informa que l’actriu Emma Thompson torna al teatre després de 25 anys de dedicar-se al cinema. L’obra escollida per la reaparició és el musical “Sweeney Todd” de Stephen Sondheim, on ella interpretarà la còmplice del barber assassí que la protagonitza. El titular ja ho diu: “Interpreta durante 14 días a la Sra. Lover en ‘Sweeney Todd’”. En canvi al peu de la foto es pot llegir: “Emma Thompson interpreta a la señora Lovet en ‘Sweeney Todd, el diabólico barbero de Fleet Street’”. Quina és la versió correcta? Lover o Lovet? Si llegim el cos de la notícia, el cognom Lovet es repeteix tres vegades, però també hi ha un Loet perdut en un paràgraf. Lover, Lovet, Loet? En realitat cap dels tres: una consulta ràpida a qualsevol pàgina de referència ens informarà que la coprotagonista de “Sweeney Todd” es diu Sra. Lovett.

Aquesta és la mena de coses que no em deixa dormir a les nits.

10 comentaris:

  1. Si fas una secció setmanal d'errades en articles de premsa t'asseguro que no et faltarà material. Aquesta és perquè el becari en qüestió (jo no dubtaria del simi) desconeix l'obra, però en altres casos hi ha autèntiques barbaritats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, fins i tot la podria fer diària. Aquí, si el becari desconeixia la peça, almenys podia haver sigut consistent amb el seu lletreig.

      Elimina
  2. A la premsa i en l'edició de llibres. La professió de corrector gairebé ha desaparegut: és cara i necessita temps, si es vol fer ben feta. Total, que se li encarrega a persones sense la suficient preparació. I si es tracta d'una traducció, ya ni te cuento!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho comprenc: les errades només incomoden quatre gats mal comptats (entre els quals m'hi incloc).

      Elimina
  3. A la ràdio també es diuen rucades. No m'estranyaria que el senyor Sandoval fos la criatura grollera que molts coneixem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, la ràdio té l'excusa de la immediatesa, però els escrits admeten revisions.

      Curiosament a l'edició impresa hi havia un article de Sandoval amb un redactat diferent i on no apareixia una sola vegada la paraula Lovett (i similars).

      Elimina
  4. És veritat, els periodistes cada cop treballen amb més pressió, amb plantilles més reduïdes, fan el diari i la web alhora, i per retallar despesa retallen correcció i edició... suposo que perquè els propietaris continuïn guanyant el mateix marge, perquè cada cop es venen menys diaris... total, està la cosa per no dormir, efectivament...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, jo no sóc periodista, però tampoc dormo. ;p

      Elimina
  5. En aquest cas no sé si es pot trobar cap excusa. No tenia Internet, el senyor Santoval, Sandobal, Sandobowl o com es diga?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que jo dic, si no ho saps, almenys sigues consistent en la teva ignorància, que no hi ha res més lleig que un ignorant inconsistent.

      Elimina