dimecres, 25 de novembre de 2015

A la meva biblioteca

A la meva biblioteca, que no és meva però que sí que és la que em correspon per proximitat i districte, abunda un públic adult i tirant a vell. Tenen pinta de víctimes irrecuperables de l’atur o de jubilats a punt de l’enderroc. Tots constitueixen evidentment una nosa a casa seva i les senyores respectives els han aviat a fer mal a la biblioteca de proximitat per evitar calamitats majors. Els més cultivats se’ls reconeix perquè llegeixen revistes d’història («Sàpiens", «Historia y Vida», «Ricardo de la Cierva, ese hombre") i diccionaris sobre les 1.000 millors pel·lícules de la història del cinema. Els més bel·licosos es disputen la premsa del dia com els voltors la carronya d’un isard. El més decrèpit de tots s’atalaia cada dilluns sobre un ignominiós diari esportiu i cada dilluns temo per la seva vida catatònica (a la qual tanmateix sobreviurà). Un iaio repeteix innombrables vegades un itinerari de vint metres de vaivé rectilini, feixugament, com si anés en sabatilles (em fa pensar en un lleopard a la seva gàbia, però potser només segueix els consells del seu cardiòleg). Un senyor saluda, just abans de seure al meu davant, per això l’adjectivo com a «senyor». Un morè, atractiu, tatuat, i a la trentena llarga —hem coincidit massa dilluns consecutius— menja un entrepà de tonyina i renega en veu alta per culpa dels seus auriculars de línia blanca. Sospito que és un ionqui bipolar. Trenta joves (i un inca maduret) només venen aquí perquè hi ha wi-fi gratis i endolls. Les alegries de les biblioteques públiques. Assegureu-vos que no he escrit «púbiques».

14 comentaris:

  1. La que em toca a mi també és així. És curiós el reciclatge que han fet les biblioteques però haig de reconèixer que tenen molta més vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I també molta mort potencial, evidentment.

      Elimina
  2. a la meva, a tocar de la gran via, está per les tardes curulla de personal, gairebé tot és mainada, jovenalla vaja, i poca gent gran, pel matí ja es diferent hi ha més gent gran, pero solc anar.hi poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que dependrà de la demografia del barri.

      Elimina
  3. Em temo que el panorama humà, amb diferències lligades als barris on es troben, és més o menys així a tot arreu, potser s'haurien de dir d'una altra manera, vida sí, però res a veure amb les biblioteques tradicionals. I el panorama de jubilats-homes passant els matins com expliques resulta una mica inquietant, el fet és que moltes activitats una mica més mogudes, clubs de lectura o cursets de pintura i dibuix, són plenes de dames de la mateixa època que ja és gairebé la meva, crec que un altre element a tenir en compte és fullejar diaris i revistes de franc, cosa que provoca que baixin les vendes de premsa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt d'acord que les senyores jubilades semblen molt més actives que la seva contrapartida masculina. Els homes tendim a engorronir-nos amb l'edat.

      Elimina
  4. Però a part d'aquests espècimens continua havent-hi llibres a les biblioteques que et deixen agafar, no? Reconec que des de que van sortir els ebooks les he deixat força abandonades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els llibres per llegir hi són, però la seva presència és testimonial. El que importa són els DVD, els CD, els còmics, la premsa i sobretot la wifi gratuïta.

      Elimina
  5. A la meva, a sobre, el personal (bibliotecari) està com una cabra! I no funciona mai la calefacció.
    [Et robo l'apunt, si no et sap greu]

    ResponElimina
    Respostes
    1. Busca-te'n una altra (en un país tropical).

      [No em sap greu]

      Elimina
  6. I ara que comença a apretar el fred...

    A les biblioteques ara se les anomena espais de socialització, però pel que expliques poc comunicació s'hi estableix, com no sigui amb el més enllà. Abans la gent es pansia a la vora del braser amb la manteta sobre la falda ensumant olor de liniment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mig en broma vaig llegir que volien instal·lar sales per anar a lligar.

      Elimina
  7. Ostres quin panorama! El més semblant del que descrius només ho he vits als matins, a la tarda la biblioteca és un altre món. Clar que fa anys que no vaig pels matins, i ara amb la crisi imagino que qui no s'està al bar estirant el cafè durant dues hores se'n va a la biblioteca, o al gimnàs. Llocs on et puguis "aparcar" còmodament sense límit de temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a les biblioteques sóc de matins. Un dia hi passaré a la tarda per investigar.

      Elimina