dissabte, 28 de maig de 2016

Més fora que dins (o viceversa)

Permeteu-me que afuselli aquest article de Strange Maps que demostra, per si no ho sabíem, com de desequilibrat està el món. Comença amb un cas molt particular, el d’aquest immens país que és Canadà. Observeu el mapa de dalt. Veieu la línia horitzontal vermella que apareix a la part inferior dreta de la imatge? Creua els estats d’Ontario, Quebec i New Brunswick; només Nova Scotia queda pràcticament tota al sud de la línia. Per a sorpresa meva i de gairebé tothom que no és canadenc de soca-rel, aquesta línia divideix el país en dues parts amb la mateixa quantitat d’habitants: dels 35 milions de canadencs, el 50% viu al sud de la línia i l’altre 50% al nord. Per molt que sapiguem que el Yukon, els Northern Territories i Nunavut cobreixen el 40% de l’àrea nacional amb una població total de 100.000 persones, mentre que al sud de la línia vermella es troben ciutats tan populoses com Toronto, Montreal, Halifax o Ottawa, la constatació visual del desequilibri no deixa d’impressionar.

Si saltem del particular al global, podem trobar un cas similar en el mapa següent, on s’ha traçat un cercle sobre l’extrem oriental del continent asiàtic. No negaré que la circumferència té una mida considerable; però encara és molt més el que queda fora que dins. I no obstant, a l’interior del cercle hi viuen més de la meitat dels habitants del planeta. Evidentment allà s’hi troben sis dels deu països més populosos del món (Xina, Índia, Indonèsia, Pakistan, Bangla Desh i Japó) i dos dels següents deu (Filipines i Tailàndia). Però a l’exterior, carregant menys de la meitat del pes de la Humanitat, hi són continents sencers (les Amèriques, Àfrica, Europa, Oceania, l’Antàrtida) i bona part del continent que quedava (Àsia). Sí, quan jo era un nen, ja es parlava del perill groc.

Ara no parlaré de població, sinó de riquesa (o millor de població i riquesa al mateix temps), i per tant caldrà viatjar als Estats Units. El cercle s’ha dibuixat amb centre a New Jersey i abasta algunes de les ciutats més opulentes del planeta (New York, Washington, Boston…) Al seu interior hi viu el 20% de la població (65 dels 317 milions totals), mentre que el seu patrimoni suposa el 50% (36.400.000.000.000 $) de la riquesa del país. Aquesta mena de desigualtats fa pensar i sembla marcar una tendència en futurs desenvolupaments econòmics. No digueu que no us ho havia advertit.



Acabo amb un dels meus caps de turc favorits: com d’estúpides resulten les religions, si les mires fixament als ulls. El mapamundi d’aquí dalt reprodueix la modèstia de l’àmbit geogràfic on el Déu Totpoderós dels grans credos monoteistes (el de la Tora, la Bíblia i l’Alcorà) s’expressà. O, dit amb paraules més planeres, els llocs propicis al judaisme, al cristianisme o l’islamisme. No cal gaire dosis d’objectivitat, per reconèixer que, en termes de quilòmetres quadrats, estem parlant pràcticament d’un veïnat. Es diria que a la Divinitat dels Vells Temps li feia mandra sortir de la seva àrea de confort. O potser és que no era en cap sentit universal.


8 comentaris:

  1. Probablement, el poder necessita concentració. I com més desatès està el que és fora, més fàcil és controlar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esclar que temps li va faltar per expandir-se com la pesta.

      Elimina
  2. Sempre que veig mapes em quedo embadalit. Molt interessant aquest post, i et demano ja que segueixis parlant de temes d'aquests, els afusellis d'on els afusellis. A Canadà hi deu fer un fred considerable per sobre d'aquesta línia. Si no no s'explica que no s'hagin repartit una mica més per tot el territori. Almenys van arribar a l'altra punta i van muntar Vancouver...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vancouver deu ser la principal responsable que al nord de la línia hi hagi la meitat de la població del país; però crec que de fred en fa a tot el Canadà. Per exemple a Montreal hi ha una veritable ciutat subterrània de centres comercials per poder esbargir-se durant els mesos d'hivern.

      Elimina
    2. I fins i tot no cal anar tan al nord, els meus espies em diuen que a Rochester, a l'estat de Minnesota, també té una ciutat subterrània. Suposo que diverses ciutats d'aquelles latituds en deuen tenir.

      Elimina
    3. Home, si t'hi fixes les latituds de Rochester i Montreal no difereixen pas tant.

      Elimina
  3. Això de Canadà ho vaig descobrir quan fa uns anys hi vaig anar i vaig flipar, però en el fons no es estrany perquè cap al nord fa fred, per tan millor viure al sud, però no tan al sud com per ser de EEUU es clar.

    El mapa de la riquesa dels EEUU es l’únic que no havia vist. Gràcies per avisar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Estats Units són l'Andalusia dels canadencs.

      Elimina