No tot a Veneçuela ha de ser Albert Rivera, sembla que també fan una mica de cinema. Per exemple «Desde allá» del guionista debutant en la direcció Lorenzo Vigas, que es va fer amb el Lleó d’Or al Festival de Venècia 2015. La història, amb alguna concomitància amb «La virgen de los sicarios» de Barbet Schroeder, es centra en Armando (Alfredo Castro) un artífex de pròtesis dentàries que sol pagar nois del carrer per masturbar-se contemplant-los semi-nus. Un dia coneixerà el petit delinqüent Elder (Luis Silva) amb el que establirà una relació entre paterna i masoquista amb conseqüències imprevisibles, tot i que el gir final ja s’ensuma a l’iniciar-se l’últim terç del film.
Filmada en una Caracas totalment mancada d’encant, en un estil empolsegat i brut; salten a la vista els elements desenfocats que són presents a gairebé tots els fotogrames. Es corresponen bé a les ambigüitats i els ocultaments del guió, on se’ns escamotegen per exemple les circumstàncies familiars del protagonista i el motiu de l’odi que sent pel seu pare.
De totes les maneres, la relació entre Armando i Elder resulta difícil de justificar. D’acord que l’homosexualitat reprimida i el furibund masclisme llatí poden formar una combinació d’efectes devastadors i freqüentment violents; però encara així la psicologia no pot explicar l’estrany comportament d’aquests personatges, que semblen més preocupats per inclinar-se davant les exigències del guió que per comportar-se com persones reals.
Tots dos estan, això sí, perfectes per acomplir els que se’ls hi demana. Es diu que va haver problemes per trobar un actor veneçolà que volgués interpretar Armando, i finalment calgué acudir al xilè Alfredo Castro, que ja brillava a la fosca i formidable «El club». Per tots els indicis que tinc, Luis Silva és un debutant absolut i no es nota. Bravo per ells; no tant pel film, que és una mica trampós. Tan trampós com la necessitat d’explicar un bon conte inversemblant.
Filmada en una Caracas totalment mancada d’encant, en un estil empolsegat i brut; salten a la vista els elements desenfocats que són presents a gairebé tots els fotogrames. Es corresponen bé a les ambigüitats i els ocultaments del guió, on se’ns escamotegen per exemple les circumstàncies familiars del protagonista i el motiu de l’odi que sent pel seu pare.
De totes les maneres, la relació entre Armando i Elder resulta difícil de justificar. D’acord que l’homosexualitat reprimida i el furibund masclisme llatí poden formar una combinació d’efectes devastadors i freqüentment violents; però encara així la psicologia no pot explicar l’estrany comportament d’aquests personatges, que semblen més preocupats per inclinar-se davant les exigències del guió que per comportar-se com persones reals.
Tots dos estan, això sí, perfectes per acomplir els que se’ls hi demana. Es diu que va haver problemes per trobar un actor veneçolà que volgués interpretar Armando, i finalment calgué acudir al xilè Alfredo Castro, que ja brillava a la fosca i formidable «El club». Per tots els indicis que tinc, Luis Silva és un debutant absolut i no es nota. Bravo per ells; no tant pel film, que és una mica trampós. Tan trampós com la necessitat d’explicar un bon conte inversemblant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada