diumenge, 26 de juny de 2016

Viatge a l’Hospitalet

Josep Guinovart
Una proposta cultural a l’Hospitalet, aquesta ciutat veïna que tenim a penes a un metro de distància. El lloc és el Centre d’Art Tecla Sala i el motiu, l’exposició «Col·lecció Bassat 1940-1979». Desconec el contingut de la col·lecció reunida per Carmen i Lluís Bassat, però tot veien la quantitat de material que són capaços de mostrar sobre un període força breu de la història de l’art català, s’infereix que ha de ser ingent.

La mostra, apart dels seus límits temporals, se centra sobretot en pintors i escultors catalans i es pot afirmar amb pocs dubtes que hi són presents pràcticament tots els artistes en actiu durant aquells anys. Alguns artistes estan copiosament representats, com és el cas de Josep Guinovart —de qui es deuen exhibir pel cap baix una trentena de quadres que dibuixen molt bé la seva evolució des del figurativisme—, o l’obra entre zen i desmaiada d’Albert Ràfols Casamada, o encara el primitivisme de Joan Brotat. Sorprèn descobrir a partir de quatre peces com Joan Hernàndez Pijuan va començar amb les estampes rurals per acabar en el minimalisme extrem. Altres noms amb diverses peces exposades: els escultors Sergi Aguilar o Josep Maria Subirachs, el pintor pop Francesc Artigau, les fantasies de delineant de Joan Vilacasas, les exploracions poètiques de Joan-Pere Viladecans, el post-classicisme de Xavier Medina Campeny o Xavier Serra de Rivera, les cal·ligrafies de Joaquim Chancho o les angoixes neofiguratives d’Eduard Arranz-Bravo.

Més noms: l’escultor Joan Rebull o la seva antípoda Andreu Alfaro, la gent de Dau al Set (Tàpies, Ponç, Tharrats, Cuixart), els flirtejadors del psiquiàtric (Josep Maria de Sucre, Zush), els franctiradors (Jaume Genovart) o les taques d’aigües d’August Puig, Frederic Amat, Moisès Villèlia, Apel·les Fenosa… En l’àmbit valencià, els hiperrealistes perversos Rafael Armengol o Manuel Boix. I encara ampliant el ventall geogràfic: Manolo Millares, Antonio Saura, Berrocal, Óscar Domínguez, Alexander Calder, Joan Miró o Pablo Picasso (menors).

Fins al 2 d’octubre de 2016, entrada gratuïta. Ben recomanable per conèixer el que s’estilava quan jo era jove.

4 comentaris:

  1. Un centre capdavanter, el Tecla Sala, em sobta encara el poc que la gent coneix aquesta ciutat i la seva oferta cultural en alça des de fa anys

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens costa sortir dels circuits que ens marquem; i això que amb el metro s'hi arriba en un no res.

      Elimina
  2. A banda d'aquesta exposició, l'Hospitalet, veí i desconegut, mereix més d'una visita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, també ens vam passejar pel casc antic i pel parc de Can Buixeres.

      Elimina