divendres, 9 de març de 2018

Guerrilles LGTB

Austin P. McKenzie i Emily Skeggs
Mai no seran suficients els films que ens parlin de les grans lluites reivindicatives del segle XX, ja sigui l’obtenció del sufragi universal, l’abolició de la discriminació racial o la causa feminista. Per raons òbvies m’interessa particularment la història del moviment gai sorgit a partir de Stonewall; per això semblava tan atractiva sobre el paper «When We Rise», una minisèrie de l’ABC (8 hores repartides en 4 o 8 capítols, segons mercat), que dibuixava l’evolució en la consecució dels drets LGTB als Estats Units a les darreries del segle XX i principis del XXI. Al timó, dos creadors de credencials «queer» tan irreprotxables com el director Gus Van Sant i el guionista Dustin Lance Black, que ja havien coincidit a la didàctica «Milk».

«When We Rise» es basa en les memòries de l’activista Cleve Jones, les quals han sigut traduïdes en format de docudrama (Austin P. McKenzie fa de Cleve Jones jove, després el substitueix Guy Pearce). Els altres protagonistes principals, tots ells personatges reals amb entrada pròpia a la Wikipedia, són la feminista lesbiana Roma Guy (primer Emily Skeggs, després Mary-Louise Parker), la seva amant i posteriorment esposa Diane Jones (Fiona Dourif/Rachel Griffiths) i l’ex marine combatent a Vietnam, Ken Jones, obligat a escollir entre la seva homosexualitat i la seva negritud (Jonathan Majors i de gran Michael K. Williams (què fa que me’l trobo pertot arreu darrerament?))

L’acció comença a principis dels anys 70, quan la ciutat de San Francisco esdevingué un pol d’atracció per a tots els heterodoxes sexuals de les Amèriques, i conclou l’any 2013 amb l’aprovació del matrimoni igualitari. Entremig d’aquestes dues fites serem testimonis privilegiats dels problemes que pateixen les organitzacions de dones de la ciutat, de l’elecció del regidor obertament gai Harvey Milk, i del seu posterior assassinat, de l’aparició d’una  malaltia políticament incorrecta que acabarà sent batejada com a SIDA, de la desesperada batalla contra la pressió fatxenda de les indústries farmacèutiques, del naixement de l’orgull transsexual i dels problemes adherits a la reproducció assistida.

El propòsit d’enquibir en només vuit hores tota aquesta maleta de contingut, peca d’ambició i d’error de càlcul. Les intencions són bones i els participants, de primera qualitat. Apart de figures senyeres com Pearce, Parker, Griffiths o Williams, hi trobareu en petits papers solidaris «companys de viatge» com Whoopi Goldberg, Denis O’Hare, David Hyde Pearce, Rosie O’Donnell o Carrie Preston.

Però malgrat l’esforç, «When We Rise» comença raonablement excitant, però esdevé tediosa en els seus darrers capítols, perduda en legalismes interminables als llargs passadissos burocràtics de Washington DC. Quan un docudrama esdevé tan dramàticament anodí i les peripècies dels personatges només són un destorb per entendre el que realment va passar, sembla aconsellable optar pel documental pur.

De l’ABC, que és al cap i a la fi una cadena molt comercial, no se’n podia esperar gaire de bo, i molt menys un equivalent a l'excel·lent «120 BPM». «When We Rise» és un programa amb gust de vainilla, apropiat per a un públic generalista a qui no se li poden mostrar imatges gaire escandaloses. Es queda en un terme mig decebedor que segurament no satisfarà ningú. Ocasió perduda.

2 comentaris:

  1. L’aparco a la carpeta dels “no mirar”
    PS: Es una carpeta metafòrica

    ResponElimina