divendres, 2 de març de 2018

Si una nit de tardor un fill de taxista…

Segona vegada que em deixo entabanar per en Pons en poques setmanes (m’ho hauré de fer mirar, o no, perquè li acabo donant la raó). «The Night Of» és una mini-sèrie (ergo, no hi haurà afortunadament segones parts) de la HBO, collita de 2016, creada per Richard Price (guardonat novel·lista, també implicat a «The Wire») i per Steven Zaillian (el guió de «La llista de Schindler» fou el seu moment de glòria). La història comença com un malson i després empitjora.

Nasir «Naz» Khan (Riz Ahmed) és un estudiant universitari de Brooklyn d’ascendència pakistanesa que una nit de dissabte decideix manllevar el taxi del seu pare (sense demanar-li permís) per acudir a la festa que uns amics celebren a Manhattan. Pel camí se li puja al taxi una atractiva mossa a la que no es veu amb cor de negar-li la carrera. La situació aviat puja de temperatura i s’hi incorporen drogues i apunts de sadomasoquisme que acaben en sexe salvatge. En plena matinada, Naz es desperta amnèsic, amb un cadàver salvatgement apunyalat al costat.

És innegable que el plantejament, que ocupa el primer dels vuit capítols, atrapa, i el desenvolupament posterior no decep, a menys que esperéssiu un culpable sorprenent a l’últim minut. «The Night Of» no va de resoldre un misteri criminal, sinó més aviat d’estudiar la repercussió que té un homicidi, tant dins la cega maquinària del sistema, com a l’entramat social de la metròpoli on conviuen els afectats. En certa manera pot fer recordar les tres temporades de l’excel·lent «American Crime», de similars intencions inclusives. Però també la novel·la «La foguera de les vanitats» de Tom Wolfe, on una agradable vetllada d’adulteri consentit conduïa sense solució de continuïtat cap al malson definitiu.

Aquí, a diferència de can Wolfe, la víctima no és un odiós «yuppy» de Manhattan, sinó un intel·ligent i modèlic estudiant musulmà posat sota sospita, estranger als ulls de tothom, tot i ser un ciutadà natiu dels estats units americans. Aviat, però, l’impol·lut expedient de Nasir queda en entredit, mentre plana sobre la sèrie una inquietant ambigüitat moral que afecta tots els personatges.

Una sèrie tan coral com aquesta requereix una extensa nòmina de bons actors i la veritat és que la majoria d’ells no deceben. L’emergent Riz Ahmed (d’expressius ulls de gasela) ven molt bé amb la seva interpretació una transformació que sobre el paper podria semblar inversemblant. Michael K. Williams (l’inoblidable Omar de «The Wire») torna a explotar el seu enorme carisma amb un personatge que és a la vegada intrigant i ominós. Bill Camp, com a detectiu decent a qui no l’importen les hores extres impagades, i Jeannie Berlin, com la fiscal que ha superat l’edat de jubilació i encara li queda una resta de punt d’honor, dibuixen dues vinyetes memorables.

Però la grossa va per a John Turturro, que fa de l’advocat defensor John Stone. Amb tota la pinta d’un perdedor (riota dels companys de professió, motiu de vergonya pel seu fill, i víctima d’un èczema reincident), Stone té més asos amagats a la màniga dels que podríem esperar. Turturro eleva aquesta figura de «loser» fins convertir-lo en un (anti)-heroi amb quilos de dignitat mig amagada.

Visualment molt bella, malgrat que es mogui sovint per escenaris sòrdids i desolats, amb apunts pertinents sobre infinitat de temes, i amb un complex guió, orquestrat magistralment a partir del contrapunt, «The Night Of» és una d’aquelles sèries de les que trobo que no s’ha parlat prou. Té fusta de clàssic de culte.

4 comentaris:

  1. Ja vaig veure que en Pons en Pons en parlava, i sembla que els dos coincidiu en que és bona sèrie. Però mentre no me la posin per Netflix o Movistar, malament. Ara mateix no em ve de gust fer el pirata.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment sembla que no sortirà de HBO.

      Elimina
  2. Tothom acaba sucumbint a les meves recomanacions muahahahaha! A qui vull enganyar? Ets dels pocs que em fas cas...

    Ja vas veure a la meva ressenya que estem bastant d'acord, el punt que menys m'agrada es la ràpida transformació que fa el protagonista a la presó. Lo estrany es que li donessin l'Emmy al Ahmed en comptes del Turturro, però què sabrà la crítica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre et faig cas, però reconec quan ho he de fer.

      Elimina