dilluns, 12 de setembre de 2022

No toqueu les criatures


L’acusació és una d’aquelles sèries tan pròpies de Filmin on el seu major atractiu rau en la lluita contra el clixé. Està escrita per Ferdinand von Schirach —un advocat que ha fet fortuna convertint en bona literatura alguns casos judicials reals (ha estat traduït al català)— a partir d’uns fets que van succeir a Worms entre 1994 i 1997, però que han estat traslladats a l’actualitat i s’han ambientat a la molt pintoresca vila bavaresa d’Ottern.


A Berlín una atractiva clienta contracta l’advocat Richard Schlesinger perquè defensi un dels acusats en un cas de pederàstia massiu a Ottern, on hi ha hagut altres 26 persones implicades. Un cop vençuda la reticència del lletrat —un home vençut pels revessos de la vida—, aquest es trasllada a la població i intenta mantenir el cap fred davant de la histèria generalitzada. De mica en mica va descobrint errors de procediment que el fan sospitar que potser les acusacions no tenien fonament.


Els casos d’abusos infantils solen disparar totes les alarmes i deriven amb facilitat en el linxament públic. L’acusació funciona en part com a advertiment sobre la cautela que cal mostrar davant d’aquest tipus de delictes,  pels quals l’opinió pública està molt sensibilitzada; però no pas per minimitzar la seva incidència, sinó per advocar per un estricte protocol que estigui a l’altura de la gravetat d’aquests actes. Potser no és aquest el punt de vista més popular, però és el que millor harmonitza amb la justícia estricta.


La sèrie compta amb un guió de ferro que farà les delícies de tots els aficionats a les ficcions jurídiques. A més la petita ciutat on passa tot és veritablement fotogènica. I, més prosaicament, està molt bé que les ficcions dramàtiques es distribueixin en píndoles de 30 minuts (o menys). Però l’arma gens secreta que té L’acusació és el protagonisme de Peter Kurth, un gat vell capaç d’insuflar carisma a un tòpic tan masegat com el del professional desencantat que ha entrat de ple a la depressió. La sèrie corre el risc de passar desapercebuda, però no s’ho mereix. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada