Aquesta banda tingué un èxit fulgurant a finals dels anys 70 amb el seu elapé super-vendes Aurora; però després d’una gira triomfal, quan es trobaven al cim de la seva carrera, van decidir separar-se. Es deien Daisy Jones and the Six. Vint anys més tard, un documental en el qual s’entrevista els seus components intenta refer la seva història i descobrir el motiu del seu abrupte final.
Per descomptat Daisy Jones and the Six no va existir mai, si no és com a subjecte de la novel·la Daisy Jones and the Six, adaptada en una sèrie del mateix títol que es pot veure a Amazon. És a dir un «biopic» fals sobre una falsa banda de roc, amb tots els tòpics que això comporta: drogues, xoc d’egos, groupies, tensions sexuals no resoltes, capricis de diva, crisis creatives… I malgrat tot, la sèrie transcendeix un material amb tant perill d’adotzenament gràcies a uns actors que te’ls creus en el seu paper d’estrelles del roc i que de fet són ells mateixos els que canten i toquen els instruments. En aquest apartat cal destacar l’excel·lent treball de Riley Keough, que omple de veritat la molt desequilibrada però magnètica Daisy Jones (no endebades és neta d’Elvis Presley).
Lògicament la sèrie és plena de música de l’època com ara Carole King, The Byrds, Donovan, Lou Reed, Patty Smith i molt especialment Fleetwood Mac, que sembla la banda a partir de la qual s’ha modelat el grup imaginari titular. Però la banda sonora també conté material original compost per Blake Mills i alguns altres col·laboradors i s’ha de dir que funciona de meravella fins al punt que el disc Aurora, amb les seves onze cançons noves de trinca, ha entrat a les llistes de diversos països de tot el globus.
Així que ja ho sabeu, si us agrada el roc californià dels 70, aquesta és la vostra sèrie. I un detall frívol, però no menor: el repartiment està encapçalat per quatre dones precioses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada