dimecres, 19 d’abril del 2023

Fins que la mort els separi


És sabut que el matrimoni és una cursa de resistència que només guanyen els pacients i els conciliadors. Quan, al cap dels anys, tota passió ha estat exhaurida, el que queda és la rutina que marca la convivència i un futur sense història que és el que sembla voler retratar Marriage, la sèrie de la BBC que es pot veure a Filmin.

Ella treballa en un modest bufet d’advocats i lluita per fer-se valdre davant d’un quefe xitxarel·lo. Ell ha perdut la feina recentment i passa les jornades buidant rentaplats i donant conversa a qui no vol escoltar-lo. Fa vint-i-set anys que són casats, van perdre un infant al poc de néixer i tenen una filla adoptada que ja és adulta. Aquesta és la situació de partida, que a penes evoluciona durant els quatre episodis. El guionista Stefan Golaszewski sembla ser partidari de les narratives mínimes, on l’únic que importa són els petits detalls, més que no pas els grans esdeveniments. Per això ha escrit alguns dels diàlegs més forçats i insípids de tota la història de la televisió. Només cal veure els minuts inicials, on s’eternitza una conversa sobre el fet que l’esposa li ha dut patates xip al marit i ell les volia al caliu.

¿Sabeu allò que diuen de mirar com creix l’herba o com s’asseca la pintura? Doncs Marriage pot arribar a ser molt més avorrit encara. I és llàstima, perquè la Nicola Walker és molt bona actriu i el Sean Bean…, bé, el Sean Bean acostuma a sortir-se’n prou bé, sobretot si arriba viu al final (que és el cas aquí); però els he trobat totalment desaprofitats. Potser és una qüestió cultural, però de vegades no connecto gens amb aquest titafredisme britànic. 

2 comentaris: