diumenge, 5 d’abril de 2009

Arf, she said

En contra del que algú pugui arribar a pensar, Frank Zappa era una home profundament familiar. Després d’un breu matrimoni juvenil, l’any 1967 va casar-se amb Adelaide Gail Sloatman, amb la qual va tenir quatre fills

Des de llavors el clan Zappa s’ocupa de gestionar el llegat del músic i, tot que no es pugui parlar dels “testaments traïts” que deia Kundera, els seus fans no estem gaire contents, per dir-ho suaument.

Frank, Gail, Moon Unit, Ahmet i Dweezil anant a la festa d'aniversari de Roseanne Barr.
L’activitat bàsica de la família és la comercialització des de la seva pròpia web dels nombrosos enregistraments inèdits que va deixar el guitarrista. Com Zappa gravava pràcticament tots els seus concerts, el material a rescatar és ingent i no tot d’una qualitat acceptable; però sempre hi ha un bon percentatge de fans de baba disposats a picar (això és el mal de ser artista de culte). El Zappa Family Trust se n’aprofita doncs i va publicant les novetats amb comptagotes, de vegades repetint enregistrament ja coneguts, però combinant-los de forma diferent, canviant una portada o presentant una nova remescla per a desesperació dels que esperem plats més suculents.

Els Zappa també han format una banda de tribut anomenada Zappa plays Zappa amb la qual fan tournées de tant en tant. No tinc el gust de conèixer la qualitat de les seves interpretacions, però fa una mica de pudor a munyir la vaca fins al límit del que és acceptable.

Però en el que s’han guanyat l’antipatia generalitzada és en el ferreny control que fan de la interpretació per part de terceres persones de la música del seu parent. És famosa la demanda que va fer Gail en contra del festival Zappanale, que es celebra a un poblet d’alemanya des de 1990 (i que Zappa mateix havia aprovat). Reclamava 200.000£ per l’ús del nom del seu marit i pel logo del festival, on apareixen els característics bigoti i perilla, dels quals ella se’n considera l’única propietària. Exigia, així mateix, la retirada de l’estàtua erigida en memòria de Zappa de la que us vaig parlar fa uns dies (que és lletja, sí, però no n’hi ha per tant) i aspirava a tenir dret de veto sobre qui podia actuar al festival. Per fortuna, els jutjats de Dusseldorf van absoldre el gener passat els organitzadors de l’event, adduint que el logo utilitzat no és el mateix que el que empra la família i que la marca registrada del Zappa Family Trust no és activa a Alemanya (ja que es tracta d’un lloc web que cobra en dòlars).

Si això és Bad Doberan, aquest deu ser Frank Zappa.
Han establert igualment una guerra contra les pàgines web que venen qualsevol material relacionat amb el de Baltimore i, molt especialment, contra les “tribute band”, que també n’hi ha. Segons el ZFT, només “Zappa plays Zappa” té dret a posar les mans sobre les facècies de Frank. Potser no s’adonen que la millor manera de mantenir viva la seva música és a través dels seus admiradors (els milers de bandes que imiten els Beatles o els concursos d’èmuls d’Elvis ens ho demostren a diari).

Però millor que li donem la paraula al propi Frank:
If you're a musician, play my music. If you're not a musician, play my music.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada