diumenge, 26 d’abril de 2009

Un adéu a Dorothy


Ahir moria a Los Angeles als 86 anys l’actriu Bea Arthur, a la que tots recordarem sempre com l’àcida Dorothy Zbornak de “Las chicas de oro”.

Precisament aquests dies a casa estem fent una retrospectiva de “Las chicas de oro” (ja anem per la segona temporada) i la notícia ens ha afectat molt, perquè literalment es pot dir que fa dos dies que l’havíem vista en plenes facultats.

Bea Arthur, que va néixer a Nova York amb el nom de Bernice Frankel, tenia darrera seu una llarga carrera que abastava teatre, cinema i televisió. En teatre va actuar a la primera producció americana de l’Opera de Tres Rals, a l’estrena de “Fiddler on the Roof” a Broadway i guanyàr un Tony per la seva intervenció al costat d’Angela Lansbury a “Mame”.

Però la seva popularitat li vingué a través de la televisió. Entre 1972 i 1977 protagonitzà la sèrie “Maud”, que crec no es va passar mai aquí, tot i que tingué un immens èxit als Estats Units. Interpretava a una dona liberal que no tenia por a expressar les seves idees, un paper que va ajudar molt a difondre les idees que el feminisme estava explorant en aquells anys.

Susan Harris, després d’haver creat la delirant “Enredo”, decidí escriure una sèrie més seriosa (?) [diuen que per això va prescindir de la genial Katherine Helmond] sobre els problemes d’un grup de dones que es troben al llindar de la tercera edat, “The Golden Girls”. Arthur fou escollida per fer el paper de Dorothy Zbornak, la divorciada de Nova York, càustica, dominant i amb els peus a terra, en certa manera una prolongació del rol de Maude.

Es dona la circumstància curiosa que Estelle Getty, que feia el paper de la seva mare Sofia Petrillo, era un any més jove que Arthur, de manera que havia d’aparèixer molt maquillada perquè no semblessin germanes.

Aquesta deliciosa sèrie, que tenia algun punt sentimental, però que no deixava de ser divertidíssima (almenys, era un hit entre la comunitat gai) va durar des del 1985 fins al 1992 i va guanyar tota mena de premis (65 nominacions als Emmy, 11 premis Emmy, incloent-hi un Emmy per a cadascuna de les quatre protagonistes en diferents temporades, 4 Globus d’Or...). Precisament va ser Bea Arthur la que va matar la sèrie, quan va decidir abandonar-la. S’intentà prolongar-la amb “The Golden Palace” i les altres tres protagonistes, però l’experiment sobrevisqué només una temporada: evidentment, Arthur era una part vital de l’equilibri de forces de la comunitat de menopàusiques de Miami.

En els darrers anys va fer aparicions estel·lars en diverses sèries (Futurama) i protagonitzà més d’un one-woman-show.

Altota, de veu greu, liberal de les d’abans i amb infal·lible destresa per deixar anar una rèplica o, més exactament, per fotre un moc, Bea Arthur era d’aquelles actrius amb les que no puc evitar sentir-me proper. Si, a més, ens ha fet riure com ho va fer ella, l’absència és encara més coent.

1 comentari:

  1. vaja...
    dons mira si que es verita que caia be...
    una llastima
    bona nit!

    ResponElimina