dijous, 30 d’abril de 2009

Ombudsman

Un dels avantatges de tenir un bloc és que pots despullar-te en públic a la intimitat de casa teva, i fer la puta i la Ramoneta segons mercat. Avui doncs aprofitaré per fer el paper no sol·licitat d’ombudsman (sempre m’han agradat les paraules impronunciables) o defensor del lector dels hipotètics consumidors de EL PAÍS que passin per aquí. I és que es parla molt de la mort de la premsa escrita, però de vegades sembla que l’estiguin matant ells mateixos entre publicitat encoberta, alarmisme dubtós (oi, porquets?) i inexactituds flagrants.

Sam Mendes ha presentat a Madrid un parell de produccions teatrals emparades pel “Bridge Project” que ha endegat amb el seu amic Kevin Spacey. Hi actua gent coneguda com Rebecca Hall o Ethan Hawke (per cert, ara us parla el paparazzo, el vam veure una nit a un carrer de Chelsea, Nova York, i us asseguro que és prou mono per enamorar Uma Thurman). Marcos Ordóñez parlava a “Babelia” del seu “Jardí dels cirerers” de Xekhov i fa dos dies el mateix diari comentava l’estrena del “Conte d’hivern” de Shakespeare. En ambdós casos la foto mostrava l’actriu Sinéad Cusack vestida de vermell amb una pila de quincalla brillant al costat. Davant del dubte, voto per Xekhov.
Sinéad Cusack davant del dubte, Shakespeare o Xekhov?
Més. Fa una setmana gaudírem del concert de David Byrne al Palau. Al simulacre de programa de mà es deia que Byrne no actuava a Barcelona des de feia més de deu anys. Tinc motius personals per tenir l’absoluta seguretat que Byrne va actuar al Razmatazz fa set o vuit anys, o sigui que no m’ho empasso. Pocs dies després la crònica del concert de Miquel Jurado repeteix l’error, o sigui que no ha fet els deures i s’ha refiat del dossier de premsa (lleig!).

I una mica més. Agustí Fancelli escrivia avui al “Quadern” del diari a propòsit de Carla Bruni: “I no diguem ja si a més la senyora canta com els àngels”. En Fancelli és crític d’òpera a temps parcial (i afeccionat a temps total) i hauria de saber que els àngels canten de manera diferent i que el que fa la Bruni amb la seva veu insuficient és apel·lar a instints baixos més propers a la bragueta que a la resta de la celístia. Però, ai!, els homes som d’una volubilitat que no hi ha ombudsman que ens aturi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada