dilluns, 20 d’abril de 2009

Tornem a tenir carrer




Quan algú matina molt se sol dir que els carrers encara no estan posats. I això és el que literalment ens ha passat durant 4 llargs anys: que no hem tingut carrer.

Han estat mesos i mesos d’obres soterrades que no semblaven tenir fi. Mesos de sorolls i polseguera a tota hora, sense treva ni tan sols els caps de setmana. Voreres ocupades i de contorns canviants on els vianants desfilaven amb una densitat més pròpia de Shinjuku que de l’Eixample. L’entorn quotidià totalment capgirat, cada dia amb la sorpresa d’haver de descobrir l’itinerari que et permetrà creuar el carrer o arribar a la boca del metro.

Però sembla que per fi està tot acabat i el nostre tros de carrer ja fa olor de quitrà fresc. Ens podríem preguntar com és possible que hagi estat necessari tant de temps, quan amb una mica de ganes et construeixen un gratacels en quatre dies; però no vull aigualir aquesta petita alegria. Ni vull pensar que ara les obres s’inicien al carrer del costat.


4 comentaris:

  1. Mmmm... diria que som gairebé veïns, Albert. Al carrer del costat, si és el que crec, han canviat de lloc les parades de l'autobús... per sort els autobuseros són tan amables de parar a les parades anul·lades perquè puguin baixar els despistats com un servidor.

    ResponElimina
  2. No et sabria dir: o vaig tan despistat com tu o els autobusos del carrer del costat continuen aturant-se on sempre.

    ResponElimina
  3. enhorabona! QUATRE ANYS!! I jo tenia durant quatre dies als obrers baix de casa i ja me n'anava a dormir a casa d'amics per a no aguantar-los... uff

    ResponElimina
  4. Ara el que em fa por és fer-me atropellar: ja he perdut el costum de veure passar-hi cotxes.

    ResponElimina