dimarts, 21 d’abril de 2009

La mirada de la goril·la

Els parcs zoològics són establiments generalment mal vistos en els temps que corren i les ciutats que en disposen d’un (que són pràcticament totes) miren de trobar eufemismes equivalents per no haver-se de desempallegar de la seva col·lecció d’animals.

I tanmateix, a en Josep i a mi ens agrada visitar-los, potser perquè veure les bèsties de prop sempre resulta fascinant. A més, gairebé tots ells tenen una personalitat pròpia i un punt de nostàlgia que resulta d’allò més evocador. Per això, he de confessar amb una mica de vergonya que, al llarg dels anys, no ens hem estat de visitar els zoos tan diversos de Berlín i de Ljubljana, de Poznan i de Guatemala. I no veiem el moment de visitar el del Bronx, per posar un altre exemple.

L'opiàcia Casa dels Paquiderms a Budapest
Un dels més bells, des del punt de vista arquitectònic, és el de Budapest, que encara sense animals, valdria la pena. Allí ens va succeir una cosa que difícilment oblidarem. Érem al pavelló dels primats contemplant amb una desena d’altres espectadors una família de goril·les. De sobte una femella immensa s’apropà al vidre i mirà fixament els ulls d’en Josep. No fou una ullada casual, sinó que la imponent goril·la romangué fitant-lo durant un temps que ens semblà inacabable, mentre que el públic al nostre voltant deixava escapar rialletes nervioses. Fou un moment entre màgic i tristíssim en el que aquelles pupil·les aparentment sorrudes però tan humanes semblaven interpel·lar-lo, com si li estigués preguntant de tu a tu què feia ella allí dins.

Crec que ja ho he escrit abans: mentre es tracta de camaleons, d’estruços o fins i tot de lèmurs, l’empatia és fàcil de cauteritzar, però quan arribem als antropomorfs costa imposar una barrera. No sé si Darwin ens ha influït fins aquest punt, però ja no els puc veure més que com a parents que no han fet tanta sort com jo. I aquí sí que els zoològics em trenquen una mica el cor.


************


En contradicció amb aquesta experiència, llegeixo ara que els goril·les detesten el contacte visual directe. Així es justificaria l’atac del goril·la Bokito a una visitant el maig passat al zoo de Rotterdam. Per evitar que es repeteixin tan desagradables incidents, una companyia d’assegurances holandesa va començar a distribuir aquestes ulleres que dissimulen la direcció de la teva mirada, tan útils en un parc zoològic com en una discoteca.


4 comentaris:

  1. A mi no m'agraden. Em fa llàstima veure aquells animals tancats i atontats.

    Però mira...

    ResponElimina
  2. Encara més impressionants els orangutans. M'ho và comentar un amic respecte un que va veure (fitar) a Mexico DF. Però a Barcelona (ara fà molt temps que no hi vaig) em sembla que son iguals.

    ResponElimina
  3. jajajja..escolta...que jo vull unes olleres d'aquestes per despistar,,,son una pasadaaaa!!

    ResponElimina
  4. Ha d'arribar un moment en el que els zoos, per dignitat, desapareguin. També les fantàstics com el de Berlín. No es sosté de cap manera...

    ResponElimina