divendres, 18 de novembre de 2011

Llapis

©dropbeardigital

Avui, com no tinc gaire a dir, faré la competència als divendres musicals d’en Leblansky. El grup és diu Hudson i són uns “indies” de manual que provenen de Melbourne. La cançó “Against the grain” és perfectament agradable. Però el que val la pena és el clip, obra de l’artista Dropbear (aka Jonathan Chong). Si m’esteu llegint des de la feina i no us podeu permetre escoltar cançonetes en horari laboral, no oblideu tornar-hi quan us trobeu en un ambient més propici: us asseguro que no podreu començar millor el cap de setmana!


Hudson - Against The Grain from Dropbear on Vimeo.

17 comentaris:

  1. Si, fa la competència deslleial a l'indi del Leblansky!

    El vídeo, només en pensar amb la feina que hi ha al darrera ja em canso!

    ResponElimina
  2. Ja m'imagino al Chong, a l'Abacus de Melbourne, comprant llapis a l'engròs. I també recordo a una artista que per il·lustrar el concepte "bigarrat" va ser capaç d'omplir 1/2 m2 amb un fi trencadís de mines de llapis de color.

    ResponElimina
  3. Em quedo amb el video... la música... sí molt Leblansky!!! Esperem que no corri aquesta epidèmia musical per la blogosfera! Allau no ens ho facis més això, home! ;-)

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Galde, jo no hi penso, em limito a gaudir-ne.

    ResponElimina
  5. Girbén, aquest Chong és el Busby Berkeley de l'Abacus.

    ResponElimina
  6. Tirant, confesso que algunes propostes de Leblansky fins i tot m'agraden. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  7. Ep, el clip m'ha agradat molt, però en trauré més profit d'aquests indis australians. Cap al cotxe que va, la cançoneta, que és com un Popeye de llimona. O un sugus de pinya. I lalalà.

    [Els divendres treballo a la tarda, consti]

    ResponElimina
  8. M'alegra Matilde que t'ho prenguis com a música-llaminadura.

    ResponElimina
  9. Faltaria afegir algun avís del tipus: Cap llapis ha estat maltractat durant la realització d'aquest videoclip

    ResponElimina
  10. Pons, em temo que no seria veritat.

    ResponElimina
  11. Voleu dir, que és música leblanskiana? Massa harmònica, massa colorista. Jo diria que al Leb li agrada la música més nua.

    Sí senyors! Olor de llapis! Que se'm barreja amb el de goma d'esborrar, la fusta dels pupitres i la tinta.

    Un dia hauríem de parlar d'olors.

    ResponElimina
  12. Enric, alguna vegada el Leb també toca aquests pals més joganers, l'important és que us agradi.

    ResponElimina