dilluns, 14 de novembre de 2011

Opi (1934, 1955, 1964)


El meu Tintín, el que veritablement m’agrada, comença aquí, a “Els Cigars del Faraó”. No, no és de cap manera una aventura perfecta, però els fans de vegades ens aferrem a qualsevol indici que faci olor a genialitat i aquí ja en trobarem uns quants. No sé què podia passar pel cap d’Hergé entre la insípida aventura americana i l’inici del viatge de Tintín cap a l’Orient, però alguna cosa havia canviat entre tant.

L’àlbum comença amb Tintín embarcat rumb a Shangai, sense que se n’especifiquin els motius. Després d’algunes peripècies inconseqüents, pròpies del Tintín anterior, el nostre heroi arriba a Port-Said i acompanya el professor Filemó Sicló a la recerca de la tomba del faraó Ki-oskh (els jocs de paraules a can Hergé són la seva segona natura). A partir d’aquí un munt de contingències arrosseguen Tintín de forma imparable, tot conspirant per dur-lo cada vegada més aprop del destí del seu viatge. Per primera vegada es perd el caràcter episòdic dels títols anteriors, ja que el personatge de Sicló perdura durant tota la trama, com també ho fa el cap dels malefactors, la identitat del qual queda incògnita al final de l’aventura.

El desenvolupament d’aquest viatge cap a l’orient no és sempre impecable i reapareixen de tant en tant algunes ximpleries que no acceptaríem en el Tintín adult. Exemples: Tintín improvisadament disfressat de velleta per despistar els seus persecutors, Tintín parlant el llenguatge dels elefants a través d’una trompeta, Tintín utilitzant com a trampolí la panxa d’un indi que fa la migdiada o posant una camisa de força a un tigre de Bengala. Aquests moments puerils destorben dins d’una aventura que conté prou mèrits per esdevenir fundacional i fonamental.

Per començar, es pot imaginar un títol més esplèndid que “Els cigars del faraó”? Què importa que, en darrer terme, el faraó no fumés cigars? Un dels secrets més ben guardats de la literatura aventurera és l’art de posar títols, que siguin intrigants i, al mateix temps, convidin a la lectura. Després de tres títols sonsos (Tintín aquí, Tintín allà… ), aquest llibre encetaria una bona ratxa de capçaleres suggeridores dins del catàleg d’Hergé. Tampoc és gens menyspreable el disseny del logo dels cigars “Flor Fina”, primera de les icones gràfiques de la sèrie que es farien globalment cèlebres més enllà de l'àmbit dels àlbums.


Un altre ingredient interessant del llibre és el seu costat fosc, que voreja el malson. Quan fou creada l’aventura, feia uns deu anys que Howard Carter amb l’ajuda de Lord Carnavon havien desenterrat la tomba de Tutankamon i, suposadament, havien desencadenat la maledicció del faraó. Hergé ho reflecteix amb la imatge pertorbadora d’un seguit d’egiptòlegs momificats per voler profanar la tomba de Ki-oskh. A continuació, Tintín, Milú i Sicló acaben embarcats en sarcòfags enmig del mar Roig, després d’un somni opiaci en el qual qualsevol freudià hi perdria les pestanyes. Més tard Tintín és falsament afusellat i sembla comunicar-se des de l’ultratomba. Per no parlar de les amenaces d’enfolliment, que acaba amb el seny de dos personatges.

Malgrat aquesta atmosfera maligna, a l’aventura no es produeixen més morts que les (implícites) dels egiptòlegs. En general en el món de Tintín hi ha pocs cadàvers humans i les escasses defuncions es produeixen fora de camp. Suposo que aquesta decisió obeeix al públic a qui van destinades les aventures, tot i que em pregunto si un llibre així —amb opi, cocaïna, momificacions i verins que et fan tornar boig (el temible radjaidja!)— seria possible avui dia. No sembla el material més adequat per infants de 7 a 77 anys.

L’ambientació original és funcional i escassa; però quan Hergé redibuixà en color “Els cigars del faraó” l’any 1955, molt més tard que la resta d’àlbums en blanc i negre, es documentà per dotar de versemblança els seus escenaris (les estàtues egípcies, la figura de la deesa Shiva, la ciutat àrab…) L’artista exhibeix un traç madur i convincent i es permet algun joc, com el de reproduir invertida la cèlebre onada d’Hokkusai. En definitiva, és una aventura que fa goig de mirar i que, amb la seva qualitat estètica, fa oblidar algunes incongruències del guió. Qui vulgui llegir Tintín hauria de començar per aquí.


18 comentaris:

  1. Prenc nota de la darrera frase i començarem la reelectura de Tintín tenint-te com a guia espiritual dintre de la tintinologia. Hi ha tants mestres de la mística tintinòloga que haig de triar-ne un... i mira, t'ha tocat!

    ResponElimina
  2. Galde, era una frase retòrica, en especial per a algú com tu, que deus de tenir tots els àlbums ben apamats.

    Almenys, predico amb l'exemple i me'ls estic rellegint tots, llevat del dels Soviets, que no tinc en paper. I he de confessar que aquests cigars són molt potables malgrat ser una flor (fina) primerenca.

    ResponElimina
  3. Aquest sí que em va provocar una muntanya russa d'emocions quan era un nen: el viatge continu, el naufragi, el desert, les conspiracions, les drogues, el verí que fa embogir, l'exotisme, els sacrificis rituals... adrenalina pura! I si el logo dels cigars és una icona genial, que me'n dius de la reunió dels conspiradors encaputxats, que ha estat imitada mil-i-un cops?
    Totalment d'acord: el primer clàssic indiscutible.

    ResponElimina
  4. Bé, reconec que l'estètica és temptadora, per tant, i sense que serveixi de precedent, l'agafaré del prestatge i em miraré els "sants". La lletra encara no, que no estic preparada ;)

    ResponElimina
  5. Santi, em fa molta gràcia la societat secreta que hi surt per tot l'entorn colonial britànic que l'envolta.

    ResponElimina
  6. Clídice, tots els grans lectors vam començar mirant els sants.

    ResponElimina
  7. Podria recuperar el discurs del Maharahà de Ravaputalà sobre el conreu del cascall, obligat pels pobres, i traslladar-lo a l'Afganistan actual...
    Tanmateix em quedo amb aquest diàleg (que espero la Clidi sigui capaç de llegir): És inútil que m'esgargamelli més. Els corrents ens allunyen cada vegada més l'un de l'altre. Nosaltres dos, almenys, estimat Milú, quedem junts. Lligaré la teva caixa (de morts) a la meva.

    ResponElimina
  8. Amics fins a la mort! No es podia visualitzar millor.

    ResponElimina
  9. Realment hi ha un canvi en el títol. De fet primer (quan era un fulletó al Petit Vingtième) es va titular "Les Aventures de Tintin, reporter, en Orient" (títol de l'estil anterior). Després introdueix aquest títol misteriós que destaques amb encert.

    I s'hi troba la vinyeta final autoreferent de la p. 15, quan el xeic Patrash Pasha li diu que és lector de les seves aventures i es fa portar un àlbum del Tintín. En una edició que tinc aquest àlbum és Tintín al Congo i en una altra és Objectiu: la Lluna.

    ResponElimina
  10. Tens raó Puig, al principi el títol era de l'estil dels anteriors i el va canviar per un dels bons quan va sortir en format àlbum.

    De la vinyeta auto referent pensava parlar-hi al proper apunt. Encara no havia acabat amb els Cigars ;p

    ResponElimina
  11. Cada dia s'apren alguna cosa: ja sé que és la célebre onada de d’Hokkusai. Fins i tot la onada que es veu al fons sembla un alias del Mont Fuji.

    ResponElimina
  12. Sempre m'he preguntat per què aquest Tintín té un dibuix més madur que el del Lotus; és perquè la segona part no la va redibuixar?

    Els Cigars m'agraden molt, també els noms dels científics i la carona suau del marajá: els sabis i reis sempre tan ben tractats per Hergé. Seguim tenint gespa fresca fins i tot a un oasi!

    ResponElimina
  13. Un parell d'afegits -o si vols, "jo encara diria més":
    -la portada a la nova edició és una de les que més m'emociona: en ella surt la mòmia del gran Edgar P. Jacobs (amb el cartellet "E. P. Jacobini" a sota), gràcies al qual l'estètica i la precisió dels guions de Tintin van millorar moltíssim.
    -la frase "germans, hi ha un traidor entre nosaltres" és antològica, i ha estat homenatjada per molta gent, entre el quals ara em ve al cap l'Hugo Pratt, en el Corto Maltese a Venècia.

    ResponElimina
  14. Exacte, Brian, la petita onada de la dreta substitueix al mont Fuji.

    ResponElimina
  15. Sí, Kalamar, de l'àlbum següent només va redibuixar una petita part. Ho comentaré una mica més quan hi arribem.

    Els savis són una especialitat de la casa.

    ResponElimina
  16. Leb, també diuen que hi surt una caricatura d'Einstein momificat, però no n'estic gaire segur. He posat aquesta portada perquè és menys coneguda i també m'agrada (encara que el títol sigui mig il·legible i no hi aparegui la marca dels cigars). Crec que pertany a una rara edició de 1944.

    ResponElimina
  17. Ei, això de l'Einstein si que no ho havi sentit mai. Ara m'has fet revisar les mòmies que hi surten, però no el veig per enlloc.

    ResponElimina