dimecres, 9 de novembre de 2011

Un mapamundi loquaç

 ¿Recordeu aquells mapes muts de l’escola, que no contenien cap inscripció, i en els quals calia escriure el nom dels països, les ciutats i els accidents geogràfics? Potser, com tantes altres invencions pedagògiques del passat, ja hauran desaparegut del mapa. Però el mapa del que volia parlar, amb el qual m’he topat sovint els darrers dies, és un mapa molt xerraire.

És obra d’un tal Eric Fischer i presenta sobre el mapamundi la densitat de missatges de Twitter que circulen pel món, amb la gràcia afegida que s’ha distingit cromàticament el llenguatge en el que han estat emesos. No tinc cap garantia de la veracitat d’aquest infograma, però no deixo de trobar-lo fascinant en permetre fer algunes lectures reveladores, tant sobre fronteres culturals com sobre fronteres tecnològiques. Perquè no cal oblidar que aquest retrat respon només a la part de la humanitat que té accés als recursos més avançats de la comunitat 2.0, un percentatge que amb tota seguretat no és majoritari.

En una primera mirada, Àfrica continua sent el continent negre per excel·lència, i les seves mancances tecnològiques esborren la possible diversitat lingüística. Austràlia és un altre gran forat fosc, al que hi contribueix l’elecció del color gris per representar la llengua anglesa. Per això, els Estats Units, malgrat la seva densitat de “tuits” (especialment al seu cantó oriental), no impressiona tant com la francofonia del Quebec al llarg de la vall del riu Sant Llorenç (vegeu la imatge que encapçala l’apunt).

És curiós que el castellà no sembli creuar la frontera del Río Grande, com si tots els immigrants hispànics amb accés a Twitter abandonessin les arrels per abraçar la llengua de conveniència. Més al sud, castellà i portuguès es reparteixen el minso pastís latinoamericà, amb més ombres que llums. El forat negre de Cuba és una absència que clama al cel per la llibertat d’expressió.


Àsia dóna més alegries perquè compta amb països decididament tecnològics. Indonèsia, Malàisia i l’Índia fan un bon paper, encara que la darrera continua explicant-se en anglès. Però al racó nord-oriental del continent s’hi pot trobar una foto prou significativa de la situació. Davant de les meravelles gairebé fosforescents del japonès i el coreà (de Corea del Sud), trobem els èxits més diluïts del xinès i el rus. A l’espai del mapa que hipotèticament ocuparia Corea del Nord, trobarem un altre gran forat negre. Es diria que Corea del Sud ha esdevingut una illa.

Europa, com era d’esperar, és un garbuix de contradiccions. Les illes britàniques, per si algú patia, roman un imperi de la grisor (és a dir, de l’anglofonia). L’alemany domina el desgavell continental i controla gairebé tota la Suïssa, Austria i països limítrofs. Els holandesos, molt actius a Twitter, ocupen part de Bèlgica; els italians s’estenen més enllà de les fronteres de França i no m’explico què representen les llumetes blau clar al mapa del país veí. Hi ha desencerts evidents, com que el turc i l’alemany tinguin colors tan similars que sigui difícil distingir-los i explicar el pes de la immigració.
Llavors arribem a  la península ibèrica. El gallec l’han pintat de magenta, gairebé idèntic al roig castellà, o sigui que qualsevol apreciació confon. L’eusquera ni tan sols l’han considerat digne de ser representat. Però la presència del català em sembla significativa. Dibuixa un racó de la península clarament diferenciat. Lamento dir als pancatalanistes que, més enllà de Castelló, la nostra llengua es veu més aviat com a molesta caspa d’alguns provocadors. A les Balears el retrat té més bona pinta, encara que els colors similars del castellà i l’alemany no estic segur que no amaguin un poder a l’obscuritat que es descobrirà massa tard. M’inquieta la zona turquesa al nord d’Eivissa. Són tots holandesos en plena “rave”? 

Per qui vulgui continuar explorant i entendre millor el que he anat explicant, aquí trobarà el mapa en molt alta definició.

28 comentaris:

  1. Em fascina l'activitat de l'estació antàrtica japonesa d'Asuka. Imagino quina mena de piulades es poden fer des de la gèlida Terra de la Reina Maud: "Fot un fred que pela:)"
    Això em fa recordar un haiku de T.Kakio, un poeta-soldat:
    En el cel d'hivern
    són com peònies les
    llengües humanes.

    ResponElimina
  2. Als que ens agraden els mapes, aquesta aportació és un complement fantàstic, més enlla dels encerts i els desencerts, juntament amb l'haikú que ens aporta en Girbén. Ara, treure'n conclusions ja costa més, perquè, com en el mapa, n'hi haurà de tots colors :)

    ResponElimina
  3. Ahir m'hi vaig passar hores. Llàstima d'algunes tries de colors desencertades: castellà/gallec, turc/alemany/polonès i, sobretot, haver escollit el gris per a l'anglès. Les conclusions serien infinites: els canaris piulen molt (naturalment!), Austràlia és un país gairebé buit (llevat de la costa Est i Perth)... i hi ha molta gent que s'avorreix als vols transoceànics. Al mapa semblen cibernàufrags.

    ResponElimina
  4. em recorda les intervencions al paisatge que fa en Perejaume, la twiterfonia per això no és tan poètica... si més no de moment..

    ResponElimina
  5. Jordi, no havia arribat a investigar l'Antàrtida, però entenc perfectament que es passin el dia enganxats a la xarxa.

    ResponElimina
  6. Clídice, de moment es demostra que hi ha més llengües que colors.

    ResponElimina
  7. Ai, Santi, es pot piular als avions? En prenc nota.

    ResponElimina
  8. Lolita, aquesta intervenció tendeix a dibuixar un paisatge que recorda les xarxes neuronals.

    ResponElimina
  9. Quan he vist les taques que semblaven d'italià a França he pensat, al principi, que es podia tractar de piulades en occità, però després he vist que no surt a la llegenda.

    Un misteri algunes de les taques, oi?

    ResponElimina
  10. Tirant, jo també vaig pensar en l'occità, però crec que seria una lectura massa optimista.

    ResponElimina
  11. Galde, ha augmentat l'humitat relativa.

    ResponElimina
  12. Fabulós! Els malalts de llengües tenim materia per disfrutar tota una tarda, si convé, amb aquest mapa. Merci per penjar-ne la info, Allau!

    Dit això, la part italianesca al bell mig de la France, que no sigui que Berluscony s'ha muntat una rave amb les seves amigues menors d'edat?

    Molt, molt xulo el mapa.

    ResponElimina
  13. Ferran, serien més aviat italians emigrats a causa del Cavaliere.

    ResponElimina
  14. Pons, diu que són els que me tuitegen del món mundial.

    ResponElimina
  15. Apassionant.

    D'altra banda, no cal ser pancatalanista estricte (no em vull embrancar ara en matisos) per trobar una mica depriment el mapa valencià. Tan residual és, l'ús del valencià? O hi ha una nova i estranya diglòssia, i l'ús familiar s'acaba quan s'engega el mòbil o l'ordinador? També em sobta el mapa de Menorca: quan hi he estat, especialment a la banda de Ciutadella, la presència del cat-val-bal era amplament majoritària. Més diglòssia, encara? O és que tuitegen més els joves, que s'han passat al cast-al-ang, i el menorquí ha quedat només per a les iaies?

    Veig que la detecció d'idioma es fa amb una extensió del Chrome. Em pregunto si està prou ben fet per no desconcertar-se davant les variacions dialectals.

    Pot ser que els presumptes italians francesos joves practicants d'un francès cool irreconeixible per a la màquina?

    Seria estrany, perquè aleshores n'hi hauria d'haver molts més a Paris i la banlieue, oi?

    Quantes preguntes...

    ResponElimina
  16. És per entretenir-s'hi! Hi ha molt detalls a analitzar. A mi, a banda del turquesa eivissenc que menciones, em resulten inquietants les petites taques aïllades dins d'un domini. Màlaga, per exemple.

    No puc veure el mapa en alta resolució, així que no entenc perquè a França hi ha dos colors tan predominants.

    ResponElimina
  17. Ferran, jo fins i tot vaig mirar que no se'ls hagués acudit catalogar el valencià com a llengua apart i no. Més preguntes que respostes. Llàstima que això segurament en una virgueria tecnològica, perquè seria interessant fer-ne un estudi seriós.

    ResponElimina
  18. Sí, Enric, i prop de Granada hi ha una taca clara. Els guiris que viuen a les Alpujarras? Preguntes, preguntes...

    ResponElimina
  19. Sí que distreu aquest persistent blau a França. Primer se m'ha acudit l'àrab, però el color no coincideix pas. L'altra explicació ha estat la del vietnamita, però és clarament massa voluminosa, tenint en compte que les joves generacions de descendents de vietnamites no destaquen pas per mantenir l'ús de la parla d'avis o pares. Ben mirat, el color sembla coincidir amb el de l'italià (o del cors!). Aviam si algú ens aclareix el misteri...

    Per altra banda, els pancatalanistes que es vulguin engrescar poden visitar un mapa similar de tràfic de missatges de facebook: el gruix entre Catalunya i País València, i en menor mesura ses illes, és força revelador. Llàstima que ara no el pugui localitzar. Si el trobo, us l'enllaço.

    ResponElimina
  20. Alexandre, si el trobes seria molt interessant.

    En un altre ordre de coses trobo curiós que en tres anys de bloc hagi topat sovint amb col·legues valencians, però rarament amb illencs. No sé si és perquè n'hi ha pocs o perquè són molt endogàmics.

    ResponElimina
  21. Sí, és irònic i contradictori, perquè si d'alguna cosa m'ha servit el twitter (els blogs també, és clar, però els blogs m'han servit per més coses) és per "connectar-me" una mica amb el País Valencià, per tenir una petita idea de què s'hi cou sense haver de recórrer als canals establerts. És molt probable que això em porti a sobreestimar la presència de gent de la meva corda (o similars), però la veritat és que ha estat una alegria constatar que sí, que hi ha altres sensibilitats sota la marea blava que ens esclafarà aquest diumenge no l'altre.

    Recordo que fa anys en Biel Mesquida va dir que el problema de la cultura catalana és que els valencians no van prou a Mallorca, que els catalans no anem prou a València i que els mallorquins no pugen gaire al Pirineu. Jo mateix tinc llacunes imperdonables en aquest sentit. Últimament, però, en els dies que estic menys pessimista em sembla constatar que hi ha un cert desgel, encara molt parcial, potser només un indici. I, a despit del mapa en qüestió, estic convençut que si aquest desgel arriba mai a consumar-se serà en gran part gràcies a tuiters, blogaires, a la meravella d'internet.

    Perdó pel sermó!

    ResponElimina
  22. Força interessant, gràcies per la informació. Tot i que alguna cosa no lliga, com per exemple aquesta suposada colònia italiana cap al nord de Toulouse. Que hi hagi més densitat de català a Menorca lliga bastant, en canvi sobta una mica que a Mallorca la densitat sigui aparentment més alta a la zona rural que a Palma.

    Com que hi ha gent per tot, a lo millor algú sobreposa aquest mapa amb el mapa polític i podem afinar més :)

    ResponElimina
  23. Aquí algún comentari interessant i algun que fa sentir vergonya aliena. (Sempre ens hem de fer notar).

    I, com no podia ser d'altre manera, la Generalitat ja s'ha apuntat el tanto. País :(

    ResponElimina
  24. Brian, m'he llegit els comentaris que indiques. La taca turquesa al sud de França l'expliquen perquè molts holandesos tenen segones residències a la Dordonya. No m'ho acabo de creure.

    ResponElimina