dimarts, 10 de febrer de 2015

D’un temps i un país que no són els nostres


No llegeixo gaires historietes, i segurament sempre se m’escapa una o dues dotzenes de títols importants. He descobert “Stuck Rubber Baby” a la secció d’oportunitats de la meva biblioteca i encara que ja tingui vint anys d’edat, m’ha semblat digne de recordatori. El seu autor és Howard Cruse, un veterà dibuixant alternatiu, l’obra més popular del qual és “Wendel”, un còmic de temàtica gai que apareixia a la revista “The Advocate”.

Cruse va dedicar la primera meitat de la dècada dels 90 a confeccionar “Stuck Ruber Baby” —títol horrorós al qual l’editora espanyola Dolmen hi ha afegit el subtítol “Mundos diferentes”—, una novel·la gràfica extremadament ambiciosa de 210 pàgines, una d’aquelles obres que pretenen ser la culminació d’una carrera, tant per la seva complexitat com per la implicació emocional que contenen.

Situada a principis de la dècada dels 60 en una ciutat fictícia del sud dels Estats Units (inspirada en Birmingham, Alabama) la narració explica el procés de conscienciació de Toland Polk, un jove blanc de classe obrera, que gradualment ha d’acceptar la seva homosexualitat mentre lluita per desempallegar-se dels prejudicis racistes en els quals ha estat educat. Encara que l’autor assegura que el llibre no és autobiogràfic, confessa que gran part dels personatges i els incidents reflecteixen experiències de gent que ha conegut.


Sigui quin sigui el grau documental del còmic, el guió està molt ben travat i farcit de connexions poc evidents, com el de la música negra com a punt de confluència entre qüestionadors del statu quo i marginats de tot pelatge. Hi són reflectits tant el moviment antisegregacionista, com les barbaritats del Ku-klux-klan, en una trama plena d’incidents gairebé pròpia d’un serial, però d’un serial políticament compromès. En quant a la nombrosa nòmina de personatges és presentada amb concisa complexitat, molt lluny del tòpic previsible. Penso en el conciliador predicador negre, casat amb una ex-cantant de cabaret que refusa cantar el seu repertori original. Penso en el fill d’aquest predicador, que viu com a gai sense amagar-se, davant de l’acceptació ambigua dels seus pares. O la parella de velles lesbianes propietàries del local que funciona com a “afterhours” de la ciutat.

El dibuix de Howard Cruse és més aviat realista i amb unes textures que de vegades fan pensar en Robert Crumb. No és que m’entusiasmi, però no fa nosa, i clarament domina el medi, tant en les seves audàcies gràfiques com en la capacitat de dur a bon terme un guió d’envergadura. Divulgatiu i emocionant, premiat a totes dues bandes de l’Atlàntic, l’any 2004 un grup de salva-pàtries texans van sol·licitar endebades que el traguessin de la secció juvenil de la biblioteca local. Alguna cosa bona ha d’estar fent “Stuck Rubber Baby”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada