diumenge, 8 de febrer de 2015

Paquito el chocolatero


Comença a fatigar-me la bona disposició universal que tothom sembla sentir envers el papa Francesc actual, home que es presenta com la pura essència del que significa ser proper i trempat, i que cada dia que passa més em recorda el nostre destronat “rey campechano”, corrupte i penques. Francisco (no confondre’l amb el superdotat cantant melòdic valencià) ha esbossat algun gest sorprenent i transgressor, o que així vol presentar-se, segons el seu departament de relacions públiques. S’ha pres “selfies” amb humans de tot pelatge (fins i tot divorciats!), ha rebut un transsexual a les intimitats vaticanes, i quan li han preguntat sobre els homosexuals ha respost “¿Qui sóc jo per jutjar?”.

Perdoni, Paquito, no s’equivoqui, vostè és el papa de Roma, i per tant ha nascut bàsicament per jutjar (i condemnar) tot el que li vingui de gust. Assumeixi el seu rol repugnant, ara no comenci amb fàstics d’última hora. El sis de febrer tocava posar-se del costat dels LGTBfòbics d’Eslovàquia, i ho ha fet perfectament. Li dedicaré tots els meus vòmits.

16 comentaris:

  1. i perdonar, Allau, (i perdonar).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai sí, i perdonar, me n'oblidava, que ja fa temps que no exerceixo de catòlic.

      Elimina
  2. No es pot "pedir peras al olmo" diuen en castellà. I no van equivocats per molt campechanos siguin els papes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja ve incorporat en el càrrec, com la natura de l'escorpi.

      Elimina
  3. Aquí i allà de seguida ens entusiasmem amb els líders carismàtics, cosa molt preocupant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, amb qualsevol detallet beneit ja ens entusiasmem.

      Elimina
  4. I, pel que sembla, la seua especialitat és la xocolata del lloro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai millor dit: política de gestos mínims.

      Elimina
  5. Si el pobre Gustau Pascual alçara el cap... Primer li converteixen el seu pas-doble en "español por antonomasia", i ara tu amb el Papa... ;)

    Bromes a banda, i amb tot el respecte per als creients: per més "campechano" que vulga semblar el Papa de torn, l'estructura que dirigeix és la que és i, com diu Galderich, no es pot esperar més d'ella. Ara, és evident que, com a campanya d'imatge, li està anant d'allò més bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que em fot, que fent tant poc li vagi tant bé.

      Elimina
  6. Fa dos anys, li vaig donar la benvinguda tal com es mereix:
    Comencem bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre es podria creure en el propòsit d'esmena, però ja es veu que no se'n surt.

      Elimina
  7. Tot i que el Papa Francesc em cau simpàtic com que l' església en general, per raons òbvies, no es pot respectar em solidaritzo completament amb el teu escrit per la valenta forma i el no menys valent fons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que hi ha vegades, Glòria, que la simpatia no pot ser-ho tot.

      Elimina
  8. es ben bé com dius i ajunto els meus vómits amb els teus. Tot en ell és nomès façana, demagogia barateta, populisme ranci a l'Argentina, vaja, no res, és com els seus antecessors, i de fet com ha de ser, per aixó és el Papa de Roma, per és que vulgui aparentar ser una altra cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això m'agradava més Benet XVI, un papa sense dobles lectures.

      Elimina