dijous, 5 de novembre del 2015

Alícia contra el govern


No sé com se’m va poder passar aquest llibret, jo que no en deixo passar una, si es tracta dels diversos avatars de la immortal creació de Lewis Carroll. Es tracta de «The Westminster Alice», una sèrie de sàtires polítiques que va escriure el gran Saki entre 1900 i 1901, al principi de la seva carrera. Saki, que es deia en realitat Hector Hugh Munro, és considerat com un dels grans mestres del relat en llengua anglesa i sembla ser que va ser amb aquesta peça que va estrenar el pseudònim amb que es faria cèlebre. El llibret consta de 14 textos sobre l’actualitat política que s’inspiren en escenes concretes dels llibres d’Alícia de Carroll. Cal dir que Saki imita amb notable mimetisme els diàlegs absurds i faceciosos de Carroll. D’igual manera les d’il·lustracions de Francis Carruthers Gould que complementen la sàtira es basen en els originals de John Tenniel, però les cares dels personatges han estat substituïdes per les caricatures dels polítics de l’època.


Per descomptat per a un lector actual, fins i tot per a un lector britànic actual, gran part de la broma es perdrà a causa del nostre desconeixement de les vicissituds a que fa referència la sàtira. Afortunadament l’editorial barcelonina Alpha Decay publicà l’any 2009 «Alicia en Westminster» en excel·lent traducció de Juan Gabriel López Guix, el traductor a més proporciona oportunes notes que introdueixen els transsumptes dels personatges i contextualitzen les situacions. Malgrat l’interès del volumet, només el recomanaria a carrollians completistes o a anglòfils empedreïts. De totes maneres, en llegir certes coses, no és difícil fer transposicions poc forçades a figures polítiques contemporànies.
    —¿Has visto alguna vez una Ineptitud? —preguntó el Gato de Cheshire con la brusquedad que lo caracterizaba.
    —Una de verdad nunca —dijo Alicia—. ¿Tenéis alguna por aquí?
    —Algunas —respondió el Gato lacónicamente—. Ahí está, por ejemplo, el ejemplar más perfecto que tenemos —añadió contrayendo las pupilas para fijar la mirada a la distancia adecuada.
    Alicia siguió la dirección de su mirada y entonces reparó en una figura sentada en una postura bastante incomoda sobre nada en concreto. No tuvo tiempo de preguntarse cómo lo lograba, porque se entretuvo examinando el aspecto de la criatura, una mezcla de signo de interrogación y algo semejante a un alca, y que parecía haber intentado mejorar su descuidado plumaje dandole una capa de cal.
    —¡Menudo desastre está hecha! —observó Alicia tras contemplarla durante unos instantes en silencio—. ¿Qué es? ¿Y por qué está ahí?
    —No significa nada —contestó el gato—, sólo es.
    —¿Habla? —preguntó Alicia con expectación.
    —No sabe hacer otra cosa —soltó el gato con una risita.
    —¿Podrías decirme qué hace aquí? —preguntó Alicia de forma educada.
    La Ineptitud sacudió la cabeza con un ademán de disculpa y dijo arrastrando las palabras:
    —No tengo ni idea.
    —Nunca tiene ninguna —interrumpió groseramente el Gato de Cheshire—, aunque en sus momentos de ocio —y Alicia pensó que seguramente disponía de muchos—, cuando no está jugando con una pelota de gutapercha, desentraña los fundamentos de aquello en lo que la gente cree… o de aquello en lo que no cree, ya no me acuerdo.
    —La verdad es que no importa —dijo la Ineptitud con lánguido interés.


10 comentaris:

  1. Estrany, estrany, estrany

    ResponElimina
  2. El de l'última il·lustració és clavat a en Carod-Rovira, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Roselles, però crec que no deu ser ell, oi? No el faig tan gran.

      Elimina
  3. El dibuix potser és semblant al Carod, però el personatge descrit recorda vivament en Rajoy.

    ResponElimina
  4. Tampoc sabia que Saki hagués escrit aquest llibre. Feliç trobada de dos mons, els de Carroll i Saki.

    ResponElimina
  5. La meva positiva opinió del llibre, de la traducció i del pròleg: https://alicies.wordpress.com/2014/01/07/88-alicia-i-la-satira-politica/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Claudi, la vaig recuperar quan vaig escriure l'apunt. El més greu és que quan vaig veure el llibret a la llibreria, em va venir de nou, tot i que havia llegit el teu escrit en el seu dia. A més tenia el text a un tom de "The Complete Saki" i ni m'havia adonat.

      Elimina