dijous, 3 de març de 2016

Encontres en la tercera edat

A mesura que que m’apropo a la desitjable condició de pensionista, més m’intriguen les seves peculiars dèries. Hom diria que als jubilats, com a grup social, no els hi anirà mai de cinc minuts (a menys que hagin de recollir el nét a la sortida de l’escola), però he observat que ningú com ells a l’hora de mantenir l’ordre estricte dels torns i les cues. I perseguiran a mort qui intenti escapar-se’n.

Per qüestions de salut em veig obligat a patir semestralment una extracció de sang a l’Hospital Clínic. Les cites es reparteixen per quarts d’hora i un rètol lluminós anuncia qui són els pròxims afortunats. La veritat és que no ve d’aquí, perquè la cua avança ràpid; però cada cop que hi he anat m’he trobat un exèrcit de voluntaris octogenaris posant ordre (o més aviat desordre) i decidint les prioritats.

El pitjor de tot és que et pots trobar a les nou del matí pacients que pregunten en veu alta qui és el primer per les analítiques de dos quarts de dotze. Amb altres paraules: escrúpols en la gestió i també dubtes de la capacitat motora de gran part del personal.

14 comentaris:

  1. jo encara no he arribat a aquest punt, però s'assoleix com a jubilat una habilitat especial per colar-se, per tenir pressa quan no s'en té, hi ha autèntics i sobretot autèntiques especialistes en el tema.

    ResponElimina
  2. Jo també sóc del grup dels anàlisis periòdics, per sort els meus només son anuals (bé, ara que ho penso si que són semestrals si conto la revisió de la feina), i també em passa que trobo que sent els 7:30 hi ha gent gran que comenta que té hora a les 9 però per si de cas ells ja estan allà fent ambient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé què hi troben, francament jo estaria més a gust a qualsevol altre lloc.

      Elimina
  3. Defenso aïradament en la meva condició de feliç jubilat que la majoria som persones disposades a guardar l’ordre per fer la convivència més planera... però els jubilats com a col•lectiu, com més lluny de mi estiguin molt millor.

    ResponElimina
  4. NO SIGUIS CRUEL...A CERTES EDATS L'INSOMNI I LA SENSACIO DE SER INUTILS,FA ESTRALLS,CAL "DONAR LA NOTA".

    ResponElimina
  5. Com deia la mama, no et riguis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no podem riure de nosaltres mateixos, què ens quedarà?

      Elimina
  6. Els hospitals generen vides pròpies. Fa poc he descobert que ma mare -recent jubilada- és voluntària. Ho he descobert. Ho portava en secret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo és que no tinc voluntat per ser voluntari.

      Elimina