divendres, 18 de març de 2016

Més notes sobreres a propòsit d’Instagram i les seves vanitats


Als perfils d’usuari la gent remarca que totes les fotos han estat preses amb l’iphone 6 o amb el Samsung Galaxy S7. Jo tinc un trist mòbil de can LG, però ningú no presumeix de tenir-lo, i això que els meus quartos m’ha costat.

La majoria del personal només et segueix, si tu els segueixes a canvi. Els nous acòlits t’abandonen ràpidament si no observen reciprocitat. L’amor no és mai desinteressat a Instagram.

Malfia de l’estima de cases comercials amb aires professionals. Disposen d’un «product manager» i ells ho saben!

Hi ha un tipus d’iger les fotografies del qual es redueixen a l’autoretrat quotidià més o menys creatiu. Si el model és una persona normaleta, resulta patètic. Si es tracta d’algú decididament atractiu, l’acabaràs detestant una setmana més tard, tot preguntant-te si la seva vida té cap altre objectiu que el d’humiliar la teva vida de merda.

Imatges a evitar: els teus peus, calçats o descalços, amb mitjons o sense; l’edifici de Telefónica a Diagonal Zero; una vista zenital de menges diverses on destaqui un ou ferrat i un alvocat finament tallat; un conjunt d’edificis afectats per l’escarlatina dels filtres fotogràfics, sota un cel de núvols impossiblement impossibles; o el teu còmplice que passa davant d’una façana amb un anorac vermell.

11 comentaris:

  1. Tot i compartir alguns paràgrafs, en algun altre ets excessivament dur (o purista?). Recorda que la fotografia, com la literatura, barreja ficció i realitat i que els estils són diversos. Al final, cadascú fa la tria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dur potser, purista no crec; al cap i a la fi no m'ho prenc gaire seriosament.

      Elimina
  2. La meva dona hi és, jo no, però ella no publica res; ara, té molts amics que publiquen de tot, ho té per la canalla. que pengen coses sovint, com al feisbuc. Instagram és encara pirtjor que feisbuc, és una fira de les vanitats. Deu ser que m'estic fent gran, però faig les fotos amb la màquina de retratar i les penjo al bloc, és més, algunes fins i tot les revelo i imprimeixo en paper com abans. A banda, ja es per descomfiar un lloc com Instagram on de seguida tens un munt d'amics, aquestes amistats nomès es trobàven abans, quan anàves a Madrid, que de seguia feies amics, o suposats amics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, m'ha agradat la comparació d'Instagram amb Madrid.

      Elimina
  3. Una distracció més dels nostres temps, em diverteix. Que ja és molt. Amb la fotografia, com en tantes altres coses, hem arribat a l'empatx però és la tendència... Fins i tot els espais de meteorologia de les televisions, un clàssic pesadet, reben milers de crepuscles ennuvolats cada dia.

    ResponElimina
  4. Una certa dosi de vanitat, ni que sigui instagramàtica, és necessària per surar en aquest món de mones, una mica com allò que el mariner Luard explica sobre la taverna del poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es clar, Júlia, que asumeixo la meva dosi de vanitat. Si no, no seríem aquí.

      Elimina
  5. No crec que calgui una setmana per detestar aquells que només es fan fotos a ells mateixos. Amb una segona foto ja n'hi ha prou, per allò de donar un vot de confiança després de la primera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, deu ser que tinc més paciencia, encara que en aquest cas no em serveix de res.

      Elimina
  6. Hi estic registrat però no hi he penjat res. Em fa molta mandra. Una distracció més que no em portaria enlloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben fet. La teva tasca es troba a una altra banda.

      Elimina