divendres, 25 de març de 2016

Phillips Collection

"La revolta", Honoré de Daumier
A Barcelona podem presumir d’un museu immillorable d’art romànic i un de molt bo de gòtic internacional (que, a més, resulta ser el mateix museu), un rastreig bastant interessant de la carrera de Picasso, un estel de Miró, una cadira de filferro de Tàpies, un naip de Joan Brossa i una mostra d’altres pintors que, si no són universals, mereixerien ser-ho (Fortuny, Nonell, Mir, Cases o Rusiñol). Per a tota la resta de la història de l’art occidental, cal confiar en l’amabilitat dels forasters (com diria Blanche Dubois a can Tenessee Williams), començant per les exposicions temporals del CaixaForum i les més recents de la Fundació Mapfre.

"Natura morta amb diari", Juan Gris
Al CaixaForum de Montjuïc ara trobareu la mostra «Impressionistes i Moderns. Obres mestres de la Phillips Collection» que durant una temporada (exactament fins el 19 de juny) taparà alguns forats de les nostres mancances pictòriques. La Phillips Collection és una galeria d’art de Washington fundada l’any 1921 pel col·leccionista Duncan Phillips (1886 - 1966) i la seva esposa Marjorie Acker (1894 - 1985). Phillips, nét d’un banquer, era un reputat crític d’art a qui interessava molt l’art modern, però no com un fet aïllat sinó com part d’un diàleg amb la tradició. Per això, no només es va dedicar a adquirir obres de la primera modernitat, com les dels impressionistes i postimpressionistes, sinó que va escorcollar en el passat per descobrir que El Greco havia sigut el precursor de l’expressionisme, que Chardin era el primer pintor modern i que Goya era la baula que connectava els Mestres Antics amb els Mestres Moderns com Cézanne.

"Elena Povolozky" per Amedeo Modigliani
Amb el temps es perd la perspectiva i podem arribar a pensar que molts pintors que considerem indiscutibles sempre gaudiren d’aquesta consideració. Per això potser ens sorprendrà saber que la Phillips Collection fou el primer museu del món que va adquirir obra de Pierre Bonnard (1925), Georges Braque (1927) i Georgia O’Keeffe. Phillips i senyora també tingueren molt de nas per apostar per artistes incòmodes com Chaïm Soutine o per artistes joves i encara poc coneguts com Nicolas de Staël o Mark Rothko.

"El faisà", Chaim Soutine
A l’exposició de CaixaForum s’exhibeixen 60 quadres que abasten des d’inicis del XIX fins a mitjans del XX. No hi ha ni un sol de dolent i la majoria és excel·lent. Fins i tot hi ha lloc per les sorpreses: no m’esperava que Daumier hagués emprat mai el gran format, ni que Constable pogués ser tan audaç. Evidentment cadascú tindrà els seus favorits en una gamma de registres que va de l’alegria de viure de Raoul Dufy, Pierre Bonnard o Henri Matisse a l’esqueixament del molt reivindicable Chaim Soutine. Al bell mig queda la perfecció clàssica de la banyista d’Ingres o dels préssecs de Fantin-Latour. Les meves flaques particulars queden ben satisfetes per Mark Rothko, Wassily Kandinsky, Juan Gris i Edgar Degas (que, fins i tot quan és menor, excel·leix). L’opressiu Van Gogh del camp d’Auvers no us l’ensenyo perquè perd molt a les fotos.

"Al riu Stour" de John Constable
Amb efecte de bola de neu, l’exposició anirà augmentant exponencialment la seva concurrència. Visiteu-la l’abans possible i millor en hores lectives d’entre setmana. I jugueu, és clar, al vell joc de «Quin quadre t’enduries a casa?»

BONUS TRACKS:

Degas. Menor o major?
Exquisit Kandinsky per a consum propi.

18 comentaris:

  1. Exposició a la llista. Ja va venir l'any 1989 però repetirem perquè mai està de més gaudir d'obres que aquí no en tenim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordava la visita del 89, però que vinguin tant com vulguin.

      Elimina
    2. Perdó, la vaig veure a Madrid al Museu Reina Sofia, el 1989. Encara no hi havia la Thyssen i era l'únic que es podia veure a nivell mundial a Espanya.

      Elimina
    3. La Júlia diu que sí, que és repetida. De totes maneres no crec que sigui exactament la mateixa i a més des del 89 ha plogut molt.

      Elimina
  2. Ara ens haurem de barallar pel Kandinsky, hi aniré abans que te l'emportis, segur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha interessat el que has escrit però ho rellegiré quan jo hagi vist l'exposició. La descripció que fas seria engrescadora si no ho fos ja en sí mateixa.

      Elimina
    2. Glòria, no calen gaires paraules per animar-se a veure-la.

      Elimina
  3. APA CORREMI TOTS¡¡¡,LO CERT ES QUE BARCELONA RANQUENJA MOLT EN EXPOSICIONS.

    ResponElimina
  4. Semblo l'àvia Bola, un ésser mític de la meva infantesa que no trobava res bé i sempre rondinava però en aquesta exposició i algunes altres he tingut la sensació que hi ha mitja dotzena d'obres 'ganxo' i força palla ni que sigui 'de firma', també he de dir que hi havia un munt d'escoles de totes mides corrent per allà, que no sé que hi van a fer, i els inevitables grups de gent de la meva quinta escoltant explicacions d'estar per casa, en fi...

    ResponElimina
  5. i eren hores ben lectives i entre setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que sembles l'àvia bola, estimada.

      Elimina
  6. Aquests Soutine, Degas i Constable, quina selecció tan meva has fet, estimat. T'ha quedat un apunt per emmarcar, què ben treballat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I mira que jo no sóc de Constable, però aquest em va trastocar.

      Elimina
  7. per a mi em demano el Constable. L'he copiat tantes vegades que hi tinc dret, crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per mi cap problema, veurem què opinen els de la Phillips.

      Elimina