dijous, 14 de juny de 2018

El millor cinema ara es fa a la televisió: fills d'artista

Dustin Hoffman, Emma Thompson
Sí, sí, ja ho havíem entès: la millor producció audiovisual d’ara mateix era la que passaven a les cadenes de televisió del canvi de mil·lenni («Two Feet Under», «The Wire», «The Sopranos» i «tutti quanti»); però no gaires anys més tard, eren els llargmetratges cinematogràfics abduïts per la (no tan) petita pantalla els que tornaven a monopolitzar el cim de l’excel·lència. En aquest aspecte els que Netflix produeix solen ser els més interessants i els més dignes de comentari.

Van patrocinar el deliciós «Okja» de Bong Joon-Ho, i el terror fantàtic d’«Annihilation» d’Alex Garland (responsable de la molt brillant «Ex Machina», sigui dit de passada). Però també van donar diners a Duncan Jones (el fill de David Bowie) perquè filmés el seu vell projecte «Mute» amb resultats desastrosos. «Bright», en la qual Will Smith esdevenia el fill apòcrif i fantacientífic de «Superdetective en Hollywood» tampoc va gaudir de gaires bones crítiques.

Però havíem quedat que Netflix produïa bones pel·lícules, d’aquelles que gustosament aniria a veure al cinema. És el cas de «The Meyerowitz Stories (New and Selected)» escrita i dirigida per Noah Baumbach, autor de comèdies dramàtiques urbanes i misantròpiques tan estimables com «La balena i el calamar», «Margot al casament» o «Mentre siguem joves». Aquí el títol no enganya i el film tracta efectivament d’històries sobre la família Meyerowitz, de Nova York de tota la vida; vinyetes precedides per un rètol, cadascuna centrada en un dels membres de la família.

El patriarca Harold Meyerowitz (Dustin Hoffman) és un escultor que va gaudir d’un cert prestigi quaranta anys enrere. Viu amb la seva tercera esposa Maureen (Emma Thompson), una alcohòlica mitjanament agradable. Té dos fills del seu segon matrimoni: Danny (Adam Sandler), a l’atur i en procés de divorci, i Jean (Elizabeth Marvel), dona hiper-eficient i de vida sentimental inescrutable. Queda encara el fill del primer matrimoni, Matthew (Ben Stiller), l’únic de la família que ha fet diners, pel simple procediment d’haver evitat com la pesta qualsevol pràctica artística.

Es tracta d’històries de Nova York a bastament conegudes: famílies tòxiques, germans competitius, mares ressentides, l’estètica com a valor moral per damunt del benefici econòmic, o la vanitat com a motor del ressentiment. Bernard Malamud, Saul Bellow o Isaac Bashevis Singer n’havien fet bona literatura; Woody Allen o James Gray, pel·lícules excel·lents. En tot cas aquestes «Meyerowitz Stories» estan molt ben escrites i millor interpretades.

Per una llei universal però incomprensible, els actors còmics que més ens repelen solen excel·lir quan salten al gènere dramàtic. Aquí, Stiller està perfecte, però qui s’endú totes les ovacions és l’habitualment sòmines de Sandler: neuròtic, espantadís i adorable. Dustin Hoffman i (en paper més marginal) Emma Thompson no mereixen cap retret, faltaria més! És una pena que la millor interpretació de totes, la d’Elizabeth Marvel, sigui la menys considerada pel guió. Misogínia «is in the air».

Stiller & Sandler


En qualsevol cas, un film que conté intervencions especials de Sigourney Weaver, Judd Hirsch, Adam Driver, Candice Bergen i Rebecca Miller mereix l’atenció de qualsevol blogaire residual que encara corri per la xarxa. Per si ho havíeu oblidat, la Miller és filla de l’Arthur (Miller) i esposa de Daniel Day-Lewis. Ja disposa de condecoració pròpia a l’Imperi Britànic, o sigui que no cal patir per ella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada