diumenge, 17 de juny de 2018

Recuperant un dolç moment

Un home mor en un accident de cotxe a Jerusalem; deixa enrere la dona i un fill petit. Però també un amant desconsolat a Berlín, el pastisser Thomas. Tot intentant omplir el buit en el que ha quedat sumit, Thomas viatjarà a Israel i, des de l’incògnit, farà coneixença de la família del seu amant. Les conseqüències seran imprevisibles. O no tant.

D’això va «El repostero de Berlín» coproducció germano-israeliana que dirigeix el principiant Ofir Raul Graizer després de vuit llargs anys de preparació. Potser el punt més dubtós d’aquesta cinta és l’opció de Thomas, que pensa que la seva gestió del dol ha de passar per intimar amb l’entorn del seu estimat. Un cop assumit això, el guió es desenvolupa molt raonablement amb una col·lecció de personatges plens d’humanitat. Amb més silencis que paraules i unes preses llargues que són d’una rara eloqüència, «El pastisser de Berlín» acaba destil·lant més passió i sensualitat que la que els seus ingredients faria augurar.

El film pertany al molt digne gènere de «la gastronomia com a llenguatge dels sentiments», en aquest cas facció rebosteria. Se’n fa molt bon ús a les escenes de cuina, especialment al moment més calent d’una cinta particularment pudorosa. Però com que ens trobem al cor d’Israel, res del que succeeix és innocent, ni en sentit religiós ni en sentit polític, començant per la nacionalitat del gentil Thomas. Es dona gran importància a la certificació del menjar «caixer» que se serveix en públic i en privat, i les actituds mostrades pel film poden ser molt il·lustratives per a l’espectador profà (és un dels grans motius pels quals m’agrada veure explicades al cinema tradicions que són ni espanyoles ni de Los Angeles).

Els actors funcionen perfectament. Thomas és Tim Kalkhof, un querubí gairebé grassonet, inexpressiu com tot bon alemany. L’home compartit és Roy Miller, sexy secret com només ho poden ser els israelians. I Sarah Adler, que havíem vist fa poc a «Foxtrot», és la que ofereix de lluny la millor actuació.

«The Cakemaker» (perquè també se’l pot titular així) és un film petit però emotiu. Indicat per a sensibilitats a flor de pell i simpaties per a tots aquells que volen viure lluny de la norma (i sovint no poden).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada