divendres, 1 de juny de 2018

Veïns de Nova York

Una de les sèries més estimulants que he descobert recentment és diu «High Maintenance» i no crec que n’hagués sentit parlar abans, tot i que als Estats Units compta amb una gran reputació crítica. Va començar com a web-sèrie, amb episodis breus d’una durada que podia anar dels cinc als dotze minuts, sempre amb arguments independents i autoconclusius. Entre novembre de 2012 i febrer de 2015 es van emetre 19 capítols. Atès l’èxit que va assolir, la HBO va patrocinar les dues temporades següents (2016 i 2018), ara amb un total de 16 capítols de prop de mitja hora. Afortunadament aquesta millora en els valors de producció no van comprometre ni gota la integritat creativa del producte.

Amb totes aquestes dades més aviat tècniques, encara no he dit de què va «High Maintenance», creació del matrimoni de guionistes i actors Ben Sinclair i Katja Blichfeld. Tot simplificant, es podria dir que va de retrats en miniatura d’alguns novaiorquesos pescats en un moment concret de les seves vides. El nexe d’unió entre cadascuna d’aquestes històries és el personatge de The Guy (de nou Ben Sinclair), un camell que reparteix marihuana muntat en la seva bicicleta al llarg dels barris de Manhattan, Queens i sobretot Brooklyn.

El fet que la sèrie estigui íntimament vinculada a un traficant (menor) d’estupefaents no us hauria de fer pensar que trepitgem territori sòrdid (o només en part, si vull ser exacte). Per començar l’anomenat The Guy, apart de proporcionar imprescindible consol químic a tots els necessitats que l’hi reclamen via smartphone, és un bon jan absolut i encara millor samarità, autèntica reencarnació «sexy» i «cool» de la Mare Teresa de Calcuta sobre dues rodes. Però per altra banda, els seus clients habituals poc tenen a veure amb la imatge estereotípica del drogoaddicte que funciona com advertència moral als mitjans de comunicació.

Enmig de la imprevisibilitat dels personatges hi trobarem feministes radicals, burgesos orgiàstics de mitjana edat, una ornitòloga cancerosa, un agorafòbic fan de Helen Hunt, nudistes, drag queens, jueus hassídics, marietes viperines, sense sostres, o una musulmana amb doble vida, cadascun ficat en una història de girs inesperats. Perquè una de les grans virtuts de «High Maintenance», potser la millor (i mira que en té moltes, començant per uns actors i actrius desconeguts, però de gran nivell, perquè el talent interpretatiu a Nova York els hi sobra) és la seva capacitat de transcendir els clixés que inicialment semblava que estava abonant.

Els episodis, impecablement escrits, funcionen com relats breus, de vegades còmics, d’altres dramàtics, sempre sorprenents i plens d’humanitat (una humanitat bastant relaxada això sí, que estem parlant de marihuana). De retruc serveixen també com a retrat antropològic d’un cert Nova York d’ara mateix. Em sembla una sèrie ideal per a lletraferits propensos als contes.

Hi haurà tercera temporada a HBO, gràcies siguin donades al cel o al ministeri que correspongui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada